DE/33 Política, Economia i Ciència.
La joventut actual es va despolaritzant. Millor dit, us deixeu apartar de la política activa per mandra moral. No teniu experiència –per la vostra edat- i no teniu en compte que la política o te la fas o te la fan. I ben segur que faran la seva, no la vostra.
Són corrents expressions com ciència política o ciència econòmica. Aclarim conceptes:
Es considera ciència el fet de poder experimentar de forma repetitiva i a voluntat un fenomen de forma que se’n pugui observar i mesurar cada un dels seus components. De la observació i la mesura es poden establir teories sobre els seus fonaments, com ara axiomes sobre fets repetitius que es compleixen amb regularitat, encara que es desconeixen els motius i lleis del seu comportament, quan es coneixen i es mesuren tots els factors que intervenen en el fenomen observat.
La política i l’economia no tenen aquestes característiques.
El fet de poder aplicar eines matemàtiques al seu estudi –sobretot càlcul estadístic i de probabilitat- no justifica el fet que es puguin considerar ciència: els seus fenòmens no són repetitius a voluntat i els seus components són contínuament variables i, molts d’ells, no mesurables.
L’estudi d’aquestes matèries cal fer-lo amb hipòtesis de treball, ja que no presenten els factors indispensables per deduir-ne el que en ciència es coneix per teories, axiomes i lleis.
Al llarg del temps, s’ha intentat millorar l’aplicació d’eines matemàtiques en els camps de les ‘ciències’ polítiques i econòmiques. Els fenòmens polítics i econòmics, però, molt lligats entre ells, estan molt influïts per components d’ètica i moral, pels quals, actualment, encara no es disposa de cap sistema de mesura adequat: no poden ser reduïts a quantitats mesurables i, per tant, tampoc es poden considerar les seves magnituds –en espai i temps- en el mateix sentit que es fa en el camp científic.
És cert que es parla molt de teoria econòmica i teoria política. Aquests conceptes, però, porten una gran càrrega de l’anticientifisme anterior al segle XVII. Sobretot una gran càrrega religiosa: en gran part són fruït de conceptes introduïts pel calvinisme en les societats industrials, amb els quals es potencia el liberalisme econòmic com a motor de la vida individual enfront de la col·lectiva. També en el camp de l’economia política, tenim el concepte de materialisme històric introduït per Marx. Són dos conceptes aparentment oposats políticament.
El materialisme marxista posa l’interès de la col·lectivitat per sobre la de l’individu, per així alliberar-lo econòmicament.
El liberalisme econòmic posa l’interès individual per sobre el de la col·lectivitat per millorar aquesta última també econòmicament.
Cada un dels dos sistemes presenta formes de control econòmic i cada un d’ells justifica aquest control de forma diferent:
Marxisme: Aplicant sistemes de racionalització, utilitzats en el camp de la ciència en el segle XVII.
Liberalisme: Aplicant sistemes de racionalització basats en l’ètica i la moral de la reforma luterana.
Tots dos sistemes han estat condemnats per l’Església Catòlica pel que es coneix com a Doctrina Social de l’Església: el document més important és la encíclica Rerum Novarum. D’ella neix un nou sistema político-econòmic: democràcia cristiana, ètica i moral del catolicisme.
El fet és que cal triar entre sistemes, no són idèntics ni semblants.