ES/ 18 El treball i la vida.

A tot ésser viu li cal una forma de treball per tal de sobreviure. El treball, doncs, no és una opció, sinó una necessitat imposada per la mateixa fisiologia de l’ésser viu.

Tots els éssers tenen una forma parasitària d’apropiar-se del treball d’altres éssers. Però el parasitisme no pot incloure la totalitat del treball necessari: una part del treball és responsabilitat única de cada individu.

L’home no és una excepció biològica en relació a altres éssers vius. Tothom ha sentit parlar de les dietes i els règims alimentaris i que és absolutament necessari un mínim de calories –1200- per sobreviure. Aquestes calories –forma d’energia- són necessàries pel manteniment de les funcions vitals com per exemple la temperatura del cos o els fenòmens de digestió i de respiració de cada individu.

Però el treball exigeix un consum addicional al mínim vital d’energia.

Simplificant la qüestió s’obté que:

a) El treball consisteix en la conversió de formes de l’energia.

b) No tota forma d’energia és útil per a l’ésser viu.

c) Per ser rentable biològicament, la quantitat d’energia que es pot assimilar cal que sigui superior a la que es consumeix en el treball.

d) L’energia no es crea, es transforma. Per tant, en aquest treball biològic, cal apropiar-se d’alguna forma de treball extern per conservar o millorar la relació:

Energia consumida en el treball/ Energia útil extreta del treball = menor de 1

e) la relació dóna una idea del rendiment del treball fet. Per aconseguir una relació més gran d’1 cal afegir un treball no fet per l’individu mateix. Si no és així, a curt o a llarg termini, l’ésser humà no pot mantenir les constants vital i es mor.

Les condicions i mitjans amb què s’efectua el treball poden augmentar o disminuir el rendiment.

Trobar les condicions i mitjans òptims se sol aconseguir amb condicionaments biològics de cada espècie: per models hereditaris o genètics.

En el cas de l’home, però, existeix una altra condició: HOMO FABER.

Utilització de la informació i del raonament per crear tècniques no heretades genèticament per tal d’aprofitar millor les possibilitats de cada moment.

L’home és, fonamentalment, un ésser tècnic à TÈCNICA

Té la capacitat de crear eines i condicions adequades, per millorar el rendiment del seu treball à TECNOLOGIA

L’home disposa de certes condicions úniques en els éssers vius, com ara la possiblitat d’adquirir informació i transformar-la eb coneixement, per mitjà del raonament i de la memòria. Els mitjans del raonament són: à CIÈNCIA

Lògica: Certes lleis de raonament.

Coherència: Crear sistemes de valors.

Racionalitat: Explicar i entendre les coses.