L’home veu el moviment com un enigma. Contempla que certes coses estan immòbils i altres que no. L’experiència diu que, per tal que una cosa es mogui, cal que es faci una acció sobre ella:
La força és l’acció que provoca un moviment.
També observa –i experimenta- que el moviment no és sempre idèntic:
Major recorregut per unitat de temps.
Menor recorregut per unitat de temps.
De la quantitat de recorregut per unitat de temps n’anomena:
Velocitat = Recorregut / Unitat de temps.
També observa que aquesta velocitat pot ser:
Constant: Moviment uniforme
Augmentada: Moviment accelerat
Fins i tot quan és variable en el temps, pot variar de forma diferent:
Certa quantitat idèntica a cada unitat de temps.
Quantitat diferent a cada unitat de temps.
En direm en cada cas:
Acceleració uniforme.
Acceleració exponencial.
La velocitat pot:
Mantenir-se constant en el temps.
Augmentar amb el temps.
Disminuir amb el temps.
L’últim cas es coneix per desacceleració o, popularment, per frenada. Al llarg del temps, l’ésser humà ha ideat diverses formes de mesurar i expressar les quantitats i unitats que s’adiguin en cada cas. Però fins que no troba la manera ‘expressar aquestes idees amb
nombres (sistema numèric) i formes (sistema geomètric) no accedeix a la racionalització – explicar i entendre – dels fenòmens observats. La racionalització esdevé possible amb:
Experimentació: Instruments
Càlcul: Matemàtiques
Explicar la complexitat del moviment, tot i la seva senzillesa aparent, no ha estat possible fins els últims dos segles i encara de forma parcial. No ho sabem pas tot sobre el moviment i, a mesura que se’n va tenint més coneixement, augmenta també el nombre d’incògnites.