ES/21 Treball i energia.
La paraula Energia ha tingut –i encara té- molts i diversos significats. La ciència ha anat reduint aquesta diferència de significat a mesura que ha pogut observar, experimentar i mesurar certa quantitat de fenòmens.
Amb la introducció de la física mecànica, com a ciència especial dedicada a l’estudi del moviment i la força, al segle XVII: Newton, entra una definició que durant molts anys ha sigut clàssica:
Energia: Capacitat de fer treball.
En la mecànica clàssica, apareixen dues formes d’energia determinants:
Energia potencial: Determinada per la posició d’un cos.
Energia científica: Determinada pel moviment d’un cos.
L’objecte de la física com a ciència és buscar un concepte cada vegada més ampli de la Naturalesa.
La possibilitat de deduir relacions numèriques quantitatives entre els fets o fenòmens naturals per mitjà d’experiments dóna un altre sentit a la paraula energia.
La física es divideix actualment en dos camps:
Física clàssica: El treball com a origen dels fenòmens.
Física quàntica: L’energia com a origen dels fenòmens.
Segons la física clàssica:
La matèria: Es compon de cossos.
La radiació: Es compon d’ones.
Segons la física quàntica:
La matèria: Es compon de cossos.
La radiació: Es compon d’ones quan es propaga per l’espai i de cossos quan hi ha
intercanvi d’energia.
Finalment, segons la mecànica quàntica:
La matèria: Pot ser una massa o poden ser ones.
Radiació: Poden ser ones o pot ser una massa.
Els homes que més han influït en aquesta classificació han estat:
Massa: Newton (s. XVII) F= m x a
Energia: Einstein (s. XIX) E= mx c ²
Ones: Planck (s. XIX) h= 6.623 x 10 juls x segon
Essent: F= força m= massa a= acceleració
E= energia m= massa c= velocitat de la llum
H= Quant. d’acció (propi de l’energia en l’àtom).
Identificar massa i energia ha estat fonamental en la física moderna.