ES/40 L’home i la metrologia.

Perquè el coneixement d’alguna cosa es pugui considerar ciència, aquesta cosa s’ha de poder mesurar i expressar numèricament.

Per mesurar cal poder expressar:

Magnitud: Només en les coses en les que es pot establir un criteri d’igualtat i suma.

Unitat: Comparar una mateixa qualitat dels objectes a mesurar.

Mesura: Utilitzar les unitats per determinar la magnitud d’una cosa.

Sistema Internacional d’Unitats (S.I.):

La necessitat de simplificar els intercanvis científics, tecnològics i comercials a escala universal es va resoldre en una reunió internacional l’any 1960: l’obligació d’adoptar el S.I. Les nacions en les quals s’utilitzaven altres sistemes disposaven de 10 anys per fer les adaptacions oportunes en el seu sistema d’ensenyament.

En el S.I. s’han elegit set magnituds com a fonamentals:

Longitud: metre m.

Massa: Kilogram Kg.

Temps: segon s.

Corrent: amper A. (Intensitat del corrent)

Temperatura: Kelvin K. (Termodinàmica)

Substància: mol mol. (Quantitat de...)

Llum: candela cd. (Intensitat de la llum)

A més, unes altres considerades com a derivades de les anteriors:

Densitat: ------ = Kg / m³

Pressió: pascal = N/m²

Electricitat: culomb = A.s (Càrrega elèctrica)

I algunes més com a suplementàries:

Angle pla: Radian

Angle sòlid: Estereoradian

Algunes unitats tenen nom propi i algunes no.

De fet, aquest sistema és una ampliació i modificació de l’anterior sistema M.K.S.A., introduint com a factors de coherència:

Constant circular pi = 3,1416

Velocitat de la llum = 300.000.000 m/s

Aquesta introducció permet racionalitzar en tot el sistema:

Permitivitat elèctrica x permeabilitat magnètica = 1 /c²

Permeabilitat = 4 pi x 10^-7

Permitivitat = 8.85 x 10^-12