ES/48 L’home i el diner.

L’ésser humà ha utilitzat diferents formes de moneda com a mitjà d’intercanvi de valors en cada moment de la seva història.

Però cal dir que aquesta moneda tenia un valor intrínsec propi que era una garantia del seu valor. Al llarg del temps, i d’acord amb les possibilitats tècniques, es feien amb ferro, coure, plata, or, etc. El poble fenici introduí la modalitat de la lletra de canvi. Amb aquesta modalitat, una persona reconeguda com a rica garantia el pagament de la lletra en moneda quan aquell que la tenia la volgués canviar per diner metàl·lic. Aquesta forma de pagament modifica les formes tradicionals de compravenda: el comerç a gran escala, ja que un senzill paper, de poc volum i de poc pes, dóna un gran poder de compra a qualsevol lloc i amb qualsevol moneda. Aquesta forma de comerç durà gairebé quatre mil·lenis.

Al començament de l’Edat Mitjana, Barcelona primer, seguida de Venècia i Florència, imposaren una variant del costum fenici: una organització estatal que garantia el pagament de la lletra. Aquest és, de fet, el naixement del paper moneda.

A finals de l’Edat Mitjana, els estats no disposaven de la quantitat de moneda suficient per garantir els pagaments. Es corria el perill de paralitzar el comerç i, per evitar-ho, els estats –de qualsevol forma de govern- garantien els pagaments amb la capacitat de producció de riquesa: l’estat traspassa al ciutadà la garantia de pagament per mitjà del seu treball futur: el ciutadà al servei de l’economia.

Començà el temps de les grans revoltes populars que s’emmascararen en motius polítics i religiosos. Aquí és famós el: Déu, Pàtria i Rei.

Però les formes de govern –en general autoritàries- permetien un gran parasitisme dintre de l’estat: augmenta el consum i baixa la producció de riquesa. Fam, guerra i pestes són generals a tot Europa.

Desapareix l’estalvi com a funció social d’enriquiment col·lectiu. Neix l'usurpa a gran

escala i l’estat s’empobreix, s’endeuta i arrossega a la pobresa la seva col·lectivitat. És en aquest moment quan es comença a parlar de l’economista, ja que l’economia deixa de ser un fet individual i passa a col·lectiu:

Treball com a productor de riquesa col·lectiva.

Estalvi com a productor de capital estatal.

Els estats volen controlar el treball i l’estalvi dels ciutadans. La implantació de la màquina –vapor- modifica les formes de treball i producció: és el naixement del capitalisme com a funció social.

L’esclavitud no és útil econòmicament. La producció per mitjà dels esclaus és més cara que per mitjà de la màquina. S’aboleix l’esclavitud per motius econòmics, no morals o ètics com es vol fer creure per justificar l’abandó de l’esclau a la seva sort, en un món que no era pas el seu.

Espanya, que no havia introduït la revolució industrial dins del seu sistema de producció de comerç, és l’últim estat occidental en abolir l’esclavitud –forçada per Anglaterra i Holanda- el 1884.

Anglaterra, França i Holanda disposen d’una producció industrial enorme. En molt pocs anys, Rússia i l’Imperi Centreuropeu s’afegeixen a la cursa del maquinisme.

És la fi de l’Imperi colonial espanyol. Les colònies, principal mantenidor del parasitisme metropolità, són abandonades a la seva sort. El paper moneda s’implanta de forma definitiva a occident.