ES/53 L’ensenyança programada
Existeixen diferents filosofies de l’educació. Les més conegudes són:
Realisme: Contempla el mestre com un element distribuïdor del saber. Aquest paper el pot fer gairebé perfectament un sistema programat.
Idealisme: Contempla el mestre com una figura a imitar. L’alumne veu en el mestre un ideal que ha d’emular. En aquest cas, l’ensenyança programada serà incompleta, encara que l’ordinador podria assumir certes funcions i deixar el mestre en un major grau de llibertat en els aspectes de creativitat i importants en l’ensenyança.
Pragmatisme: Contempla el mestre com un supervisor i una persona a la qual cal recórrer en algun moment de l’aprenentatge.
Tant el mestre com l’ordinador són elements útils en l’aprenentatge: l’ordinador subministra informació i el mestre adaptació social.
L’ensenyança programada per mitjà d’un ordinador presenta problemes molt greus d’índole educativa:
L’ordinador: Si col·loquem l’estudiant sol, davant d’una pantalla, es troba fora del context social que forma el grup de condeixebles.
La socialització de l’alumne serà molt precària.
L’existencialisme:
Corrent filosòfic que no es pot ignorar.
Ha estat considerat anticientífic i antitecnològic de forma radical. La veritat, però, és que no influeix tant en l’educació com la radicalitat de les idees podrien fer entendre.
El mestre amb idees existencialistes no podrà impartir el seu saber em el realista; ni presentar-se a si mateix com un model a imitar com en el cas idealista; ni tan sols servir com a record o guia als seus alumnes com el pragmàtic.
El que pretén és la participació individual en la recerca de la veritat en cadascun dels seus alumnes: una relació personal amb cada un dels seus estudiants.
Un existencialista quedaria horroritzat davant d’una ensenyança programada, que tendeixi a una producció massiva d’estudiants, amb la mateixa informació i les mateixes pautes d’adquisició i organització.
Brunner: Filòsof actual. Segons ell, tant allò que és comú en tots els humans com allò que té de particular cada individu procedeix de Déu i, per tant, té dret a la mateixa dignitat.
Podem veure que el tema de l’ensenyança programada no és un tema fàcil i és força discutit.
En el que sí s’està d’acord, però, és que l’aprenentatge és un procés que dura tota la vida i que un ordinador no pot assimilar ell mateix un contingut didàctic, que vagi més lluny que el d’aconseguir un títol.