FR/12 Què és la lògica?.

 

Els éssers humans ens comuniquem estats d’ànim per mitjà de moviments, gesticulació, sons no articulats, etc. És l’expressió no verbal i, de fet, és utilitzada pràcticament per tots els animals.

L’ésser humà es diferencia d’altres espècies pel llenguatge. Nosaltres som els únics que disposem d’aquest mitjà d’expressió verbal.

Cal recordar, però, que la transmissió de coneixements no és la única finalitat del llenguatge ni tan sols el motiu del seu origen o el seu ús més comú.

El llenguatge poètic té per finalitat (en llegir-lo o escoltar-lo) provocar sentiments semblants als que sent el que escriu, parla, canta, dibuixa o pinta, Per aconseguir-ho utilitza:

Sonoritat

Ritme

Rima

Cadència

Evocacions

Imatges

 

Tot això té molt poc a veure amb la transmissió de coneixements, només s’utilitza per comunicar impressions i sentiments. Ara podem passar a la lògica:

La lògica és un llenguatge despullar de tota al·lusió a estats d’ànim. Està compost només d’anunciats –proposicions- i de relacions entre anunciats.

 

Exempleà Proposicions:

            1er:      El gat (el tinc) al sac.

            2on:     El sac (el tinc) a casa.

(Si algú troba això emocionant pot riure, xisclar, plorar, etc.)

            “Gat”, “sac” i “casa” són enunciats d’existència.

            “El tinc” és una relació entre el 1er i el 2on enunciat i també la segona relació entre el 2on i el 3er enunciat. La lògica proporciona una tercera relació entre el 1er i el 3er enunciat: si el gat és al sac i el sac és a casa:

            3er: El gat (el tinc) a casa.

 

Això és un raonament-silogisme: significa correcte-correcte. És un exemple de “teoria de conjunts”, que és una aplicació a la lògica. Però l’exemple ens manifesta dues coses:

1.        La lògica assegura la correcció del raonament no la seva veracitat (pot ser que no tingui el gat al sac o el sac a casa).

2.       És possible arribar a una relació vertadera fent servir enunciats falsos amb errors que es compensin entre ells.

Perquè el raonament sigui cert, cal seguir unes regles de raonament:

3.        Les coses no poden ser i no ser al mateix temps. És el principi del tercer exclòs: sí o no, però no les dues coses alhora.

La correcció de la lògica es basa en el significat de les paraules utilitzades: sí o no (afirmació o negació) no són més que símbols amb un significat establert per qualsevol relació i en qualsevol moment.

La lògica és l’art d’utilitzar els símbols sense modificar el seu significat establert. Serà –és- tan sòlida com ho sigui la nostra fidelitat als símbols utilitzats que, per aquest motiu, han de ser pocs i clars.

De tot això, n’ha sortit el coneixement i objectes com els ordinadors.