GI/03 L’ésser humà i el medi.
Un s’adapta al medi social com s’adapta al medi físic. Les activitats mentals tenen –igual que les fisiològiques- la tendència a modificar-se al sentit més favorable a la supervivència.
No s’obté gratuïtament el lloc que es vol en el grup en què ens movem: tothom vol posseir, saber. Ens empeny el desig de diners, l’ambició, la sexualitat... Però el medi és indiferent i tot seguir aprenem que tot el que un vol cal conquerir-ho.
L’actitud natural de l’ésser humà és la lluita. I la consciència de l’enemistat del medi. És així com afinem la intel·ligència i l’astúcia, al mateix temps que l’atenció voluntària, les ganes d’aprendre, la voluntat de treballar, de tenir i dominar.
La passió de la conquesta té formes diverses segons cada persona i és la inspiradora de les grans aventures. Porta a Pasteur a la revolució de la medecina, a Hitler a l’assassinat en massa, a Einstein a crear un nou univers i als bandits moderns a l’explotació econòmica i financera de la societat. És aquesta passió la que empeny l’ésser humà a l’heroisme o al crim, però no porta mai a la felicitat.
Un altre model de conducta és la fugida. Abandonar la lluita i anar a nivells en què no cal lluitar: és el ‘proletari’ sense consciència de la seva posició i possibilitats.
Altres s’amaguen dins d’ells mateixos, no lluiten i només formen part d’un món, del qual es separen per la seva vida interior.
Altres obliden el medi per mitjà d’un treball continuat. Són els que, obligats a una lluita sense descans, s’adapten a qualsevol medi. La feina és un mitjà eficaç –més que l’alcohol o les drogues- per aprendre a suportar i combatre en les condicions adverses del medi.
Hi ha individus que passen la vida somiant, confiant en la sort i la bona salut: la il·lusió també és un mitjà d’adaptació. Per això, en el cristianisme es considera una virtut un dels factors més poderosos d’adaptació al medi.
També ens adaptem per habitud. El dolor s’oblida fàcilment, més que l’alegria. Però és la inacció la que augmenta el patiment. La desgràcia més gran de la revolució científica actual és que ha dut l’ésser humà cap a l’oci. L’oci augmenta els febles d’esperit, els que no troben el seu lloc enlloc, a part de les institucions fetes per a ells.
Els febles d’esperit són el resultat d’una corrupció de la revolució industrial. Són també el resultat d’infants educats a escoles modernes per professors que ignoren la necessitat de l’esforç, la concentració intel·lectual i la disciplina moral. Més endavant, quan es troben amb la indiferència del món vers ells i amb les dificultats materials i mentals de la vida, són incapaços d’acomodar-se al medi. No tenen cap més opció que la fugida, l’ajuda social, el crim o el suïcidi.
Actualment, la riquesa no comporta obligacions i afebleix l’ésser humà. El cinema, els concerts, els esports, el lleure, etc., no són substituts del treball intel·lectual i l’activitat útil. Som molt lluny d’haver solucionat el problema més paorós de la societat actual: la manca d’ocupació.
Caldrà una revolució moral i social en el futur per lluitar contra l’oci com a malaltia moderna, com el nou càncer social.
És possible resistir la tirania, la pobresa, els neguits que tenim en un medi advers... Però només amb el treball i la lluita podrem trobar el nostre lloc dins del nostre grup.