NE/07 Números: dreta o esquerra.
Una de les dificultats de les matemàtiques quan s’aparten de l’aritmètica és la posició de les xifres a mesura que augmenta el significat de la quantitat.
En un sistema numèric, els grans nombres es situen cada vegada més a l’esquerra, a mesura que augmenta el seu valor de quantitat.
En un sistema de coordenades, els grans nombres (+) es disposen cap a “dalt” i cap a la “dreta”. Els nombres negatius, en canvi, cap a “baix” i cap a “l’esquerra”.
Aquesta disparitat ja quedà establerta amb la filosofia aristotèlica quan la “força activa” en un moviment venia de “dalt” –un cos queia perquè una força de “dalt” l’empenyia -. El poder estava a dalt.
Fisiològicament, l’ésser humà presenta la particularitat de ser “dreta”. Així es completa la idea que tot el “poder diví” està a “dalt” i que el “poder humà” està a la dreta. Aquest impacte ha estat tan gran que no s’ha pogut trencar aquesta idea, ni tan sols el segle XVIII Conegut com ‘el segle de les llums’.
Existeixen cartes de Leibnitz, Descartes i Newton en les quals intenten justificar un canvi de conceptes. Però tota l’Escolàstica –basada en la doctrina aristotèlica- considerava una heretgia les propostes d’aquest canvi.
Newton donà a entendre que la ‘força’ no ve de “dalt” sinó de “baix” per l’acceleració per gravetat.
Leibnitz advertí de la contradicció d’escriure les quantitats en la direcció contrària al bon ús del raonament.
Descartes es sotmeté als principis aristotèlics per ‘disciplina religiosa’. No li serví de gran cosa ja que hagué de fugir de França i acabar la seva vida a Suècia.
Avui en dia, creiem saber que el predomini fisiològic de la “dreta” en relació a l’ “esquerra” es basa en el desconeixement del funcionament dels hemisferis cerebrals: l’hemisferi esquerre és el que memoritza i raona i l’hemisferi dret és el que executa les ordres.
Simplificant, en termes de govern, podríem acceptar que l’hemisferi esquerre és el ‘legislatiu’ i l’hemisferi dret és ‘l’executiu’.
Així doncs, d’acord amb els coneixements actuals, la posició de les quantitats envers a “dalt” i envers a la “dreta” a mesura que augmenta la quantitat –positiva- i a la inversa: cap a “baix” i cap a l'"esquerra” disminuint la quantitat –negativa- és al revés del que fem quan escrivim els números naturals i només es justifica per motius polítics i religiosos, no per motivacions matemàtiques o de ciències naturals.
Encara avui en dia existeix una motivació pseudo política en la valoració de dreta i esquerra. De fet, neix a França per la posició en la cambra de representants poc abans de la Revolució Francesa: els nobles a la dreta i el poble a l’esquerra.
Tot i això, seria fàcil d’entendre i acceptar a certa edat, però difícil de manejar a edats primerenques, com és el cas de l’ensenyament d’aquests conceptes abans de la pubertat.
Tot el que podem fer és explicar-ho esperant que no tinguem els problemes afegits de Descartes, Leibnitz i Newton.
Una altra qüestió és la del zero. Aquest també tingué problemes amb els aristotèlics. Recordem que, tot i ser utilitzat en cultures com la maia, l'asteca i l’índia, milers d’anys abans de Crist, era desconegut per les cultures babilònica, egípcia, grega i romana. El segle VI, els àrabs l’introduïren en els seus coneixements i ells el portaren a Europa dos segles més tard. Però el zero era “moro”.