NATALITAT i CREIXEMENT:   22/11/79                E.T.P.C.                           E.I.         R.Rafanell

 

Un quasi axioma entre professionals de Radio i Televisió, es que:

 

El nivell de un entrevistador, sempre queda reduït al nivell del entrevistat.

 

Aquest es un poblema semblant al de un professor: Deixar-se “reduir” al  nivell dels alumnes, es el més fàcil. Portar als alumnes al seu,  es el mes difícil, per els alumnes i per ell. Que triem ?

 

Un altre cosa que vos pot ajudar a entendre algunes coses i que cal  “que no es quedi en el  tinter:”

 

Per el Científics, una veritat absoluta, es una conjectura provisional.

 

Entengueu que el que jo digui i afirmi, no serà  mes que la meva opinió. I que aquesta podrà ser i serà  rectificada, d’acord amb les noves dades a les que jo tingui accés.

 

Contra el que es diu correntment, es saludable poguer canviar d'opinió.

 

I també de “camisa” si cal: Una cosa porta l’altre. Fins i tot les serps, com molts altres animals, que fa molts milions d’anys que volten per aquí, canvien de pell de tant en tant.

I no parlem dels cucs de seda, que passen de cucs a “capolls”: I que si no canviessin d’opinió en el moment oportú, sempre serien “capolls” i mai arribarien a ser papallones. 

 

La meva opinió no té perquè  ser acceptada  per cada un de  vosaltres com a vostre. Cada un te el dret – de fet obligació - a tenir la seva. Formeu la vostra amb dades i no confondre dades amb opinions.

Nota: Molts termes d’aquest apunt, son actualitzats i trets de fonts de confiança, com la’ Enciclopèdia Britànica i el Diccionari Tecnològic mes conegut com el  WEBSTER.

 

 Ciència? Sobre impossibles i improbables en Ciència i Tecnologia, els Científics opinen que:

 

Si una cosa es diu que es impossible, segur que es probable.

 

Si es improbable, potser ja s’està fent.

 

 Avança la Ciència?  Sempre s’ha dit que quatre ulls hi veuen mes que dos. Comparem dades:

 

Any 1 000 dC:                    400 000 000 = 4.108  habitants a la Terra               8.108  ulls

 

Any 2 000 dC:                 5 000 000 000 = 5.109  habitants a la Terra             10.109  ulls

 

Nota:                              La notació científica es fonamental per el càlcul científic.

 

Una expressió en notació científica, esta formada per tres parts. Exemple:      2,5.106

 

Mantissa                         2,5                                 Pot ser qualsevol numero.

 

Base:                             10                                  Pot ser binària (2) octal (8) decimal (10)

 

Exponent                        6                                                             Pot ser positiu ( n6 ) o negatiu (  n-6 )

 

Per multiplicar notacions, es multipliquen les mantisses i es sumen els exponents. Exemple:

 

                                      2.106 x  2.106 = (2 x 2).10(6 + 6)  = 4.1012

 

Per dividir notacions, es divideixen les mantisses i es resten els exponents. Exemple:

 

                                      2.106 /  2.106 = (2 / 2).10(6 – 6) = 1.100

Nota: En forma decimal – base 10 - l’exponent indica el nombre de zeros a la dreta o l’esquerra de la mantissa, segons que l’exponent sigui positiu o negatiu.

Hi  ha gent que hi veu i d’altre que mira. No es el mateix. Veure-hi i mirar son coses diferents.

Però les possibilitats  totals de mirar i pensar actuals, vers les de l’edat mitja, son proporcionals a la quantitat de gent que s’hi dedica i aquesta quantitat va en augment.

 

El nombre – i per tant de possibilitats - de “pensants” actuals, comparades amb les de l’edat mitja, son:

 

Ampliació:                       5.109  / 4.108   = 12.5 vegades mes gent a pensar. I això s’hi nota.

 

L’avenç del coneixement en tots els àmbits es evident. Sobretot per els que a mes de veure-hi, miren.

 

No tothom que hi veu mira, n’hi tothom que hi sent escolta. Hi ha molts cecs i sords mentals.

 

Per aquesta classe de gent - els cecs i sords mentals – el mes fàcil canviar de pell que d’opinió.

 

Discutir amb ells, es una forma tonta de perdre el temps.

 

Això de gent – mes gent - ens porta a un tema que actualment està en discussió en molts àmbits:

 

El màxim de població – humana – que pot suportar la Terra.

 

Demografia: Portem una temporada, en la que això de la Demografia està de moda.

 

Hi ajuda força la presencia de pel·lícules i novel·les catalogades com de “Ciència ficció”.

 

La veritat es que la majoria, de Ficció molta i de Ciència poca.

 

Segons aquesta “ficció” – Tant popularitzada per novel·les i pel·lícules  i fins i tot  per diaris i revistes que presumeixen de serioses – l’excés de població que no pugui suportar la Terra, serà enviada a l’espai exterior,  amb  “estacions” situades fora de l’atmosfera terrestre, en altres planetes i sistemes solars i  fins i tot – no s’estan de res - en altres galàxies.

 

Entre “portes estel·lars” , velocitats “hiperluminiques” i altres bestieses, ja no ve d’una mica.

 

Tot això, no suporta cap anàlisis científic, però sembla que aquest fet,  interessa a ningú.

 

I es que avui dia de tesis s’en fan moltes, però d’anàlisis molt pocs:

 

L’analisis porta feina i això de treballar, diuen que es cosa de mal gust.

 

I es que com diuen a Castella: “La gente no está por la labor”

 

Deixem clares certes coses, amb una petita taula d’esdeveniments còsmics:

 

15 000 000 000 d’anys    Apareix l’Univers en un punt sense dimensions i per tant del no res.

 

  4 500 000 000 d’anys    Apareix el nostre sistema solar amb el Sol i els planetes.

 

     600 000 000 d’anys    Apareix la vida a la Terra. De moment, fongs i bacteris.

 

         7 000 000 d’anys    Apareixen els homínids. Homes que no acaben de ser-ho.

 

            200 000 anys      Apareixen els Homes. Comencen els problemes.

 

              20 000 anys      Comença l’Historia.     S’expliquen els problemes. No tots....

 

La duració de l’espècie humana com a tal  - i com tota espècie vivent, sigui vegetal o animal –  depèn de la seva evolució genètica.

 

Amb Darwin, es demostra que la Creació segons la Bíblia, no es creïble.

 

En la evolució – del primer bacteri a la balena - intervenen els “mecanismes”,  que poden modificar – i modifiquen – els sistema genètic – cromosomes i gens - i que son els principals factors de la evolució:

 

El  rellotge molecular  i els isòtops radioactius interns:

 

Poden modificar – modifiquen - el sistema genètic i son els principals factors de la evolució.

 

Dels 4 500 milions d’anys de la formació de la Terra, la vida apareix fa només uns 600 milions d’anys i els homínids, sembla que  apareixen fa tan sols uns 7 milions d’anys – diuen que a l’Àfrica - en que una mona - de fet un ximpanzé  - es posa dret i aprèn a caminar. L’hi creix el cervell i canvia de forma i de vida. Les potes del davant es transformen en mans i aprèn a treballar en el sentit actual de la paraula:

 

Comença a fer de picapedrer:  Fabrica maces, destrals i ganivets de pedra.

 

Descobreix el foc i el fang i ja tenim el terrissaire: Fa olles i cassoles.

 

Gràcies a ell, podem passar de les herbes i la carn crua, al rostit i  l’escudella.

 

També podem dir:           Un petit pas per l’home i un gran pas per l’humanitat.

 

Nota: Si vos toca observar l’horterada – made in U.S.A. - de l’arribada de l’home a la Lluna, compte amb dos detalls:

 

Primer:                           La Lluna es una roca: No hi ha no atmosfera ni pluja. Per tant tampoc, la possibilitat de l’existència de pols en la que deixar-hi una petjada.

 

Segon:                           Si no hi ha atmosfera, tampoc pot haver-hi vent per fer onejar cap bandera.

Ni la de U.S.A.

 

Nota: Es cert que U.S.A. va enviar homes a la lluna- d’això no en queda el menor dubte; El que no es acceptable, es que varen filmar els “astronautes”  fent saltirons i animant la clientela, amb discursets ben preparats. ! Pobrets ! Altre feina tenien, com la d’aguantar-se drets amb l’equip a sobre..

 

L’Home com animal amb capacitat de cultura simbòlica – la capacitat de poder aprendre i ensenyar,  creant símbols de la realitat - apareix fa uns 200 000 anys.

 

El seu cervell passa de 500 grams a 1500 grams. I amb un nou aparell fonador, passa dels grunys i dels lladrucs a la Paraula. I amb la Paraula, neixen els Mites:

 

Comença entendre i a practicar,  tot això de la Èpica, la Lírica i la Retòrica.

 

Ho acaba d’entendre millor, fa uns 5 000 anys, amb els Xinesos a Àsia i amb els Grecs a Europa.

 

Nota: Tots els animals amb sistema nerviós  tenen la seva pròpia cultura: Poden aprendre i ensenyar: Certs biòlegs estenen aquesta possibilitat a alguns vegetals.

 

Les cultures no son cosa exclusiva de l’Home.

 

La forma de cultura humana, fa que apareix  l’agricultura i ramaderia fa – sempre aproximadament –  uns 20 000 anys.

 

Nota: Les formigues fa milions d’anys que les practiquen: Recullen vegetals per alimentar bacteris,  amb ells crien bolets – fongs -  i s’alimenten de matèria fermentada.

 

Això dels yogurs, tampoc es cosa exclusiva d’Homes.

 

El fet de tenir menjar relativament abundant i sense massa feina, dona temps lliure als homes a dedicar-se a la construcció de Ciutats: Sobretot,  Palaus, Temples i  Castells. I no es descuiden les Muralles.

 

Les Muralles serveixen per deixar sortir els de dins cap a fora i evitar l’entrada dels fora cap a dins.

 

Les muralles son el primer pas a la “civilització”.

 

Es semblant al que fa la biologia amb les cel·les: Aquestes tenen una “pell” permeable, que permet el pas dels aliments de fora a dins i els excrements de dins a fora.

 

Que es el que passa avui dia amb les ciutats.

 

Aclarim una cosa: Els que vivien dintre una Ciutat, eren Ciutadans. Es a dir: Del Grec, la Polís.

 

Poli en grec significa molts. D’aquí ve allò de Polítics i Policies.

 

En canvi els de fora de la Polís, segons els Grecs, eren els Pagans: Que significa Pagesos.

 

Els de la Polís es veien obligats a fer les – de fet només a planejar, ja que fer-les les feien els pagans -  “estructures” : Es el que en diem camins o carreteres, perquè els Pagans els hi  poguessin portar les viandes, aconseguides amb el seu treball.

 

Els de la Polis els hi pagaven amb Protecció, perquè no els robessin d’altres. - Això de Chicago i les màfies es molt antic - i sobretot amb moltes, moltes Benediccions.

 

Ho sigui:                         El perquè tots els camins porten a Roma, esta clar i  ve de lluny.

 

El Cosmos:  Es considera com a tal, tot el que ha existit i existirà avans i desprès de l’Univers.

 

L’Univers es regeix per les lleis de la termodinàmica i l’entropia.

 

Segons la relativitat general, a mesura que l’Univers s’expandeix, la seva temperatura disminueix. Quant la temperatura arribi a 0º Kelvin, l’Univers es contraurà, fins a una densitat infinita.

 

Es formarà un “forat negre” i a traves d’ell, l’Univers es convertirà en un punt sense dimensions. Tal com ho entenem actualment nosaltres, en el  no rés.

 

La gravetat no deixarà que s’escapi res de l’interior d’un forat negre. Segons sembla, ni la llum.

 

Nota: La temperatura actual,  interestelar i fins als límits de l’Univers, es de 3º Kelvin = - 270º C.

 

Es considera i s’accepta  segons dades científiques,  que l’Univers comença a formar-se,  fa uns 15.109  anys. Que “surti” del no rés, només es pot entendre per mitjà de la mecànica quantica.

 

Si aquesta “mecànica” no la coneixeu gaire o gens, no vos escalfeu el cap: Deixeu-ho córrer. En parlarem - i treballarem amb ella, ja que es fonamental en Electrònica - mes endavant.

 

Existeixen diverses teories sobre el final de l’Univers, però la mes acceptada es que en temps que pot oscil·lar entre 10 000 i 20 000 milions d’anys, deixarà d’existir, tornant a un punt sense dimensions, al fons de un “forat negre”.

 

I que no hi tindrà res a veure l’Apocalipsis ni Nostradamus.

 

Que hi ha a l’altre banda de un forat negre, no en tenim idea, com no sigui la que segur que no regeixen les mateixes lleis físiques, que en el nostre Univers.

 

Pot haver-hi un Univers de Matèria, Antimatèria o el no rés.

 

Però baixem a la Terra i tornem a lo nostre: La Demografia.

 

Demografia: Paraula grega que significa estudi de una població. Aquest estudi pot ser quantitatiu,  però també econòmic, històric, etc.

 

Dos fets antagònics han fet aparèixer de nou, la  discussió sobre les possibilitats demogràfiques de la capacitat de la Terra.

 

Primer:                           La decisió del govern Xinès limitant la natalitat a 2 fills per parella.

 

Occident considera que aquesta decisió afecta als Drets Humans segons la  definició de la O.N.U. a la que Xina pertany. El “mon occidental”  ho considera una decisió intolerable.

 

Segon:                           La posició del Vaticà - Encíclica  Humana Vitae - contra tota forma de control de natalitat

 

Teòricament, afectaria només als catòlics. Roma calcula que els recursos de la Terra tenen  capacitat per mantindre vuit vegades la població actual: Passar de 5.109 a 40.109   habitants.

Per tant – segons Roma - no te sentit la limitació de la natalitat o el seu control, ni per raons morals o econòmiques i a més – es la raó important segons Roma – va contra el manament bíblic de:

 

Creixeu i multipliqueu-vos, ompliu i domineu la Terra.

 

Nota: En l’Ortodòxia jueva, cristiana i musulmana,  es considera l’Home com el Fi de la Creació.

 

Sobre aquesta qüestió, - la de multiplicar-se - no tothom creu en la seva possibilitat fins a límits infinits.

 

Un tal Maltus, fa uns dos segles va anunciar que:

 

                                   L’augment de recursos naturals es produeix de forma lineal.

 

                                   L’augment de la població humana es produeix  de forma exponencial.

 

                                   Les lleis físiques preveuen, que recursos i població, tenen límits finits. 

 

Nota:                              Això de lineal i exponencial te la seva importància, com veurem.

 

Nota: La vida es matèria + energia. La conversió de la matèria en cel·lulosa,  base de la possibilitat de la vegetació i de la vida animal, depèn de l’ aigua i carbó – bioquímica – i llum – fotosíntesis - a la que te accés la matèria.

 

Tant la matèria com la llum, son “articles”  limitats: Amb límits finits..

 

D’energia només disposem de la que ens arriba del Sol: 1,3 KWh/m2. per sobre l’atmosfera, de la que s’aprofita un 36 % per formar biomassa terrestre i  vapor d’aigua que es converteix en pluja.

La resta es limita a escalfar la superfície de la l’atmosfera terrestre.

 

L’energia treta d’elements fòssils com carbó, petroli o gas,  no es mes que energia solar acumulada en forma de biomassa i fossilitzada sota terra, en els primers milions d’anys de la vegetació, a la Terra.

 

De pluja, uns mil litres anuals per m2, sobre la superfície terrestre i marítima.

 

Tot cos viu, té un percentatge d’aigua que va del 10 al 70 % de la seva massa. A mes, l’home  - per exemple - necessita uns dos litres d’aigua diaris per necessitats fisiològiques.

 

Es calcula que l’espai vital mínim, per un animal com l’home, es de 1 hectàrea de terra amb vegetació i la possibilitat de 1 000 litres de pluja / m2  anuals

 

I unes 2 500 kcal. també diàries – 10,5 kJ - per mantenir les seves constants vitals:

 

Entre elles la de la temperatura constant del cos a 37,5 º centígrads.

 

Aquell senyor – Maltus – va crear un cert daltabaix Teològic, amb les seves Teories.

 

L’idea de que la Bíblia pogués contenir incerteses comprovables científicament, va ocasionar una forma de revolta del pensament “religiós” de l’època: segle XVIII.

Aquesta revolta estava agravada per la Teoria de la Evolució segons Darwin.

Per les formes religioses d’origen semita, com el Judaisme, el Cristianisme i l’Islamisme, la Evolució segons Darwin, era inacceptable. De fet, per altres “religions” tampoc va ser acceptada.

 

Comencem a fer “números”, per allò que s’atribueix al filòsof i matemàtic anglès B. Rusell:

 

Si el que saps ho pots expressar numèricament, es que en saps alguna cosa.

Si no es així, només t’ho penses que ho saps.

 

Per fer-ho, cal disposar d’eines matemàtiques adequades. Provem-ho.

 

Formulari per conversió de formes geomètriques:

 

Per sistemes circulars, utilitzem el diàmetre en comptes del radi. Es mes pràctic.

 

Circumferència:              d  x π       =   d   x  3,14   Converteix una linea en una circumferència

 

Àrea del cercle:               d2 x π / 4  =   d2  x  0,78  Converteix un quadre en un cercle.

 

Àrea de l’esfera:              d2 x π       =   d2  x  3,14  Calcula la superfície d’una esfera.

 

Volum de l’esfera             d3 x π / 6  =   d3  x  0,52  Converteix un cub en una esfera.

 

Regla mnemotècnica:      π / 4 :  dividir π per els 4 costats del quadre  = 0,785 398 163    0,785

π / 6 :   dividir π per les 6 cares del cub.       = 0,523 598 775    0,524

 

Per ser π un numero “irracional”, de fet tindríem d’utilitzar el símbol ( ≈ ) i no el de ( = )

 

De  quanta  aigua de pluja – potable – disposem per metre quadrat, a la Terra ?

 

Càlcul de la superfície de la Terra. La circumferència màxima terrestre, es de 40.106 metres.

 

Diàmetre:                        40.106 /  3,14        = 12,7.106 m

 

Superfície:                      (12,7.106)2 x 3,14 = 507.1012 m2

 

Aigua de pluja:                507.1012 x 1.103    = 507.1015 litres anuals.

 

Càlcul lineal:                   Formulari per regles d’interès. Exemples de càlcul:

 

ci:  capital inicial = 1000  i: interès anual    = 2,5     pc: percentatge

 

Percentatge                    ci x i / 100 = pc              

Càlcul:                            1000 x 2,5 /100 = 25

 

Cap. inicial.                    pc x 100 / i = ci

Càlcul:                            25 x 100 / 2,5 = 1000

 

Int. anual:                       pc x 100 / ci = i

Càlcul:                            25 x 100 / 1000 = 2,5

 

Suma o Resta del percentatge al capital inicial.   ca: capital acumulat

 

Suma:                            ci x (1 + 2,5 / 100) = ca

Càlcul                             1000 x (1,025) = 1025

 

Resta:                             ci x (1 – 2,5 / 100) = ca

Càlcul:                            1000 x (0,975) =  975

 

Recordem – sobretot amb calculadores i ordinadors - que existeix una preferència en l’ordre del càlcul:

 

 

                                   Es multiplica (x)

 

                                   Es divideix    (/)

 

                                   Es suma       (+)

 

                                   Es resta        (-)

 

Exemples:

 

Sense parèntesis:            2 + 5 x 10 / 4 – 6 = 2 + 50 / 4 – 6 = 2 + 12,5 – 6 = 14,5 – 6 = 8,5

                                                                                                                     

 

Amb parèntesis:              (2 + ((5 x 10) / 4)))- 6 = (2 + (50 / 4))- 6 = (2 + 12.5)- 6 = 14,5 – 6 = 8,5

                                                                                                                         

 

Càlcul exponencial. Exemple: Sumar el percentatge al capital durant 100 anys

 

Capital acumulat              ci x (1 + 2,5/100)anys  = ca

 

Càlcul:                            1000 x (1,025)100 = 11 813,71

 

Càlcul d’anys:                 Log(ca/ci) / Log (1,025)  = anys

 

Càlcul:                            Log(11 814 / 1000) / Log(1,025) = 100

 

Comparem:                     Amb els mateixos capitals inicial, tipus d’interès anual i quantitat d’anys:

 

Lineal                             Capital + percentatges   1 000 + (25 x 100)   =  3 500,00

 

Exponencial                    Capital acumulat                                          = 11 813,71

 

Podem observar que la diferencia de resultats, es significativa..

 

Ara estem en condicions d’aplicar formes de càlcul a la demografia i aplicar la lògica a les possibles discussions sobre aquest tema. Les discussions poden venir amb i per part de gent que no accepta els resultats científics d’investigació.

 

La major resistència es troba entre creacionistes i fundamentalistes bíblics:

 

Jueus, Cristians i Musulmans. Accepten la Bíblia com a única explicació dels abans, present i futur Còsmic.

 

La Bíblia neix amb el poble israelita en la vall entre el Tigris i l’Eufrates: Rius de l’Orient mitjà i bressol de pobles com Sumaria, Babilonia i Israel. Amb estades dels Hititas, Assiris i Perses.

 

Interpretant la Bíblia, Deu crea les coses tal com estan avui dia, fa uns vuit mil anys aproximadament.

 

La Bíblia fou escrita en dues etapes: Nota: D’això, avui dia no en queda cap dubte. Es coneixen per:

 

1er Isaias:                      Abans que Israel fos conquistat per Babilonia:  700 anys aC

 

2on Isaias:                      Desprès de l’esclavitud d’Israel a Babilonia:      300 anys aC.

 

Deixem la visió bíblica i anem a la científica: Passem de la interpretació poètica a la matemàtica:

 

Explosió demogràfica.      Aquesta “explosió” depèn molt dels anys de vida probable:

 

Mortalitat anual en una població de 6.106 d`habitants – es la de Catalunya actual - i amb diferents probabilitats  de vida:

 

Amb 80 anys                   6.106 / 80 =   75 000 morts anuals

 

Amb 60 anys                   6.106 / 60 = 100 000 morts anuals

 

Amb 40 anys                   6.106 / 40 = 150 000 morts anuals

 

Observem que la mortalitat anual creix, per una població determinada, a mesura que disminueix la probabilitat de vida. Si es relaciona mortalitat i natalitat amb creixement, tindrem tres opcions:

 

Creixement positiu:          Natalitat > Mortalitat

Creixement zero:             Natalitat = Mortalitat

Creixement negatiu:         Natalitat < Mortalitat

 

Índex de mortalitat:          S’expressa en tant/mil:   Símbol ( ‰ )

Índex de natalitat:            S’expressa en tant/mil:   Símbol ( ‰ )

Índex de creixement:        S’expressa en tant/cent: Símbol: ( % )

 

Podem calcular l’índex de mortalitat corresponents a la població de Catalunya en cada cas:

 

80 anys:                           75 000 x 1.103  / 6.106 = 12,5 ‰

 

60 anys:                         100 000 x 1.103 / 6.106 = 16,7 ‰

 

40 anys:                         150 000 x 1.103 / 6.106 = 25  

 

Si calculem la mortalitat per la  població mundial actual, que es de uns 5 000 000 000 = 5.109 habitants, amb una vida mitja de uns 60 anys, tindrem:

 

Mortalitat:                        5.109 / 60 = 83,3.106  persones cada any

 

Índex mortalitat:               83,3.106 x 1000 / 5.109 = 16,7 ‰

 

Cal determinar el nombre de mascles i femelles en una població determinada, per quantificar els possibles naixements en una població:

 

Perquè un òvul doni lloc a un embrió que es transformarà en fetus mascle o femella, cal que sigui fecundat per un espermatozoide amb cromosomes X o Y.

 

Si tots els cromosomes d’un embrió son X, surt una femella i si apareix algun Y, surt un mascle.

 

En total portem 46 cromosomes: ( No presumim: Les patates en tenen 48 )

 

23 de les femelles: Tots X

 

                                      23 dels mascles:    Un pot ser X o Y

 

Les possibilitats de que un espermatozoide porti un cromosoma X o Y es del 50 %

 

Càlcul:  Població mundial de 5.109 habitants: Probabilitat de vida = 60 anys:

 

Homes:                           5.109 / 2 = 2,5.109

 

Dones:                           5.109 / 2 = 2,5.109

 

Índex màxim de naixements possibles: Dones en edat fèrtil ( de 15 a 45 anys = 30 anys )

Amb parts amb intervals de intervals de 3 anys: 10 parts durant la seva vida fèrtil.

 

Dones fèrtils                    2,5.109 x 30 /  60 = 1,25.109

 

Amb 10 parts / 30 anys toquen a 0,333 parts/any per cada dona fèrtil.

 

Naixements anuals:          1,25.109 x 10 / 30  = 416,7.106

 

Índex de natalitat             416,7.106 x 1000 / 5.109 = 83,33 ‰

 

Creixement possible         416,7.106 – 83,3.106 = 353,4.106    (natalitat – mortalitat = creixement)

 

Índex de creixement         353,4.106  x 100 / 5.109 = 7.068 %

 

Nota:                              Sobretot no confondre índex de natalitat amb l’índex de creixement.

 

Aquest 7,068 % es pot considerar un índex de creixement màxim possible.

 

Per arribar a la població de 40.109   indicada per l’Església Catòlica com a suportable per la Terra, amb aquest índex  només caldrien:

 

Anys                              Log(40. 109 / 5.109) / Log(1 + 7,068 / 100) = 30,45

 

Prova:                            5.109 x (1 + 7.068 /100)30,45 = 40.109 habitants

 

La pregunta :   Amb aquest temps – 30 anys - es podrien multiplicar per vuit els recursos actuals ?

 

Amb les tècniques que es disposa actualment, amb tota seguretat, no.

 

Amb un creixement estil xinès : Màxim: 2 fills per cada dona fèrtil i 70 anys de probabilitat de vida..

 

Mortalitat                         5.109 / 70 = 71,4.106 habitants any

 

Amb 30 anys de fertilitat i amb 2 parts per cada dona fèrtil al llarg de la seva vida, els naixements anuals es redueixen a:

 

Naixements                     1,25.109 x 2 / 30 = 83.3.106

 

Creixement:                    83,3.106 – 71,4.106 = 11,9.106 habitants.

 

Índex de creixement         11,9.106 x 100 / 5.109 = 0,238 %

 

Fem el càlcul amb la població de Xina, que te actualment 1 500 000 000 = 1,5.109 habitants.

 

Sense límits de creixement – max. 7,058 % - l’augment anual de població podria ser – màxim – de:

 

Creixement                     1,5.109 x 7,058 /100 = 105,9.106 habitants anuals

 

Exponencialment i amb uns 30,45  anys, la població xinesa seria de:

 

Total                               1,5.109 x (1 + 7,068 /100)30,45  = 12.109 habitants.

 

Amb aquestes condicions,  Xina tindria dues vegades i mitja la població mundial actual.   Es podrien multiplicar per 8  – 12.109 / 1,5.109 = 8  – els recursos actuals de Xina en uns 30 anys ?  No.

 

Suposem aquesta població max. xinesa ( 12.109 ) en  ciutats de 5.106 habitants:

 

Nº de ciutats                    12.109 / 5.106 = 2400 ciutats

 

Mitja anual a construir:     2400 ciutats / 30,45 anys = 79 ciutats

 

Parlem de ciutats completes: Amb aigua, gas i electricitat. A mes d’escoles, universitats, hospitals i camps d’esports. cines i teatres, etc.. Suposem una densitat de població de 2 000 habitants / Km2

 

Àrea de cada ciutat         5 000 000 h / 2 000 h/Km2  = 2 500 Km                  h = habitant

 

Correspon a                    √ 2500 km2  = 50 Km x 50 Km per cada ciutat.

 

Expressat en metres        1 Km2  = 1 000 m x 1000 m = 1.106 m2

 

Àrea / habitant                (2 500 Km2  x 1.106  m2 ) / 5.106 hab. = 500 m2 / hab.

 

Correspon a                    500 m2  = 22,4 m x 22,4 m per cada habitant.

 

Nota: En aquests 500 m2 s’inclou la part proporcional d’àrees no habitables com carrers, places, camps d’esports, etc.

 

Ja hem advertit que per cada individu cal 1 Hectàrea – 100 x 100 m - i 1000 litres de pluja anuals per cobrir les seves necessitats mínimes. En el cas anterior, necessitaríem recursos externs a la ciutat.

 

Els “números” ajuden a entendre millor, el perquè de la decisió del govern xinès.

I el desencert de la opinió del Vaticà. De fet, una decisió Papal, que oficialment només afecta als catòlics: 600 milions d’habitants. Però:

 

En països  considerats “catòlics” l’índex de natalitat oscil·la entre el 6 % (Canadà) i el 1,6 % (Itàlia) amb una probabilitat de vida sobre els 70 anys.

 

En els països del “tercer món” es de 16 % a 22 % amb una probabilitat de vida de uns 40 anys.

Ho sigui que una cosa es la que opina Roma i un altre el que opinen – i fan – els catòlics.

 

De fet, entre nosaltres, en el que s’autoanomena “primer mon” (?) la natalitat actualment es limita a la “parelleta”:  Igual que a la Xina “comunista anticapitalista”.

 

Però això si:  Nosaltres som “demòcrates capitalistes”  i tot ho fem en “llibertat”.

 

! Com es diu vulgarment, així ens venen la “moto” !.

 

El que no diuen es que cada fill – en el mon occidental - costa uns 4 milions de pts, des que neix fins als 16 anys. I si es pretén que sigui “un universitari”,  el cost pot arribar als  20 milions de pts.

 

De fet, la limitació filial, es deu mes a la economia que a motius politic-religiosos. I la economia dels treballadors “demòcrates capitalistes”, es el mes limitada possible que permet el “sistema”.

 

Tot això ens porta a fer una  pregunta:

 

Quina seria la població màxima possible,  no sols terrestre, fins i tot omplin tot ’Univers ? 

 

La resposta seria: Quant tota la massa de l’Univers es convertís en massa humana. Seria – es - un absurd bioquímic i fisiològic. Tornem a fer “números”

 

Es considera l’Univers format per:

 

1.1011 galàxies

 

1.1011 estrelles a cada galàxia.

 

Prenen el Sol com una estrella mitjana amb massa de 2.1030 kg.:

 

Massa total                      1.1011 x 1.1011 x 2.1030 = 2.1052 kg.

 

No confonguem massa amb pes: El pes s’expressa: Pes = Força = massa per acceleració. = Newtons.

 

Quant diem que pesem 70 Kg el que volem dir es que tenim una massa de 70 kg. I es que tot això de les mesures, en termes actualitzats, costa d’assimilar.

 

A la superfície terrestre, amb una acceleració per gravetat de 9,81 N i un pes de 60 Kg. tindríem:

 

massa                            60 Kg / 9.81 = 6,616 kg.

 

Si deixem la massa al seu lloc – 60 kg – per persona adulta, la massa màxima total humana seria de:

 

Màxim possible                2.1052 kg / 60 kg = 3,33.1050 persones.

 

Suposició en la que no es tenen en compte les necessitats fisiològiques de un individu. Per tant, científicament absurda  A mes, es suposa massa totalment humana i no compte altre tipus de massa..

 

Però continuem calculant aquest absurd. Amb un creixement del 7% es tardaria en anys:

 

Amb índex de 7%            Log(3,33.1050/ 5.109) / Log(1 + 7,068/100) = 1 374 anys.

 

Amb índex de 0%            Log(3,33.1050/5.109) / Log (1 + 0/100)    = infinit

 

Podem escollir, però ara tenim dades per pogué fer-ho amb un mínim de lògica. Recordem que:

 

Les Matemàtiques permeten expressar de forma senzilla, idees complexes.

 

Que passa amb Xina ? Perquè el que esta bé en Occident, es condemnable a Xina ?

 

El que passa a Xina es que sota un regim comunista – durant la revolució Maoista, en menys de 30 anys - la renta per càpita anual, ha passat de 230 a 6 000 dòlars U.S.A.

 

Nota: En la Índia, amb Indira Gandi,  també es va provar de limitar la natalitat, però amb el problema de les castes, religions i multinacionals instal·lades en el país, no s’en varen sortir:

 

Es calcula que la Índia arribarà als 1 000 milions d’habitants a finals de segle. Amb una renda per càpita de uns 300 dòlars anuals.

 

A Xina, l’augment continuat de la renta, - ! En un regim comunista ! – no ha pogut ser superat ni tant sols igualat - per cap país “capitalista”.

 

I aquest es el perill que ofereix Xina, per un Occident teòricament lliberal, però sobretot, capitalista i com a tal, anticomunista.

 

No oblidem que veïns de Xina, tenim Malasia, Indonèsia, Vietnam, La Índia, Pakistan. etc. En total, una població de uns 2 000 000 000 d’habitants, amb una renda per càpita de menys de 500 dòlars anuals.

 

Que passaria si tota aquesta gent prengués  model – polític - de Xina ?

 

No oblidem que estem parlant de un “mercat”  de 3 500 000 000 d’habitants, fins fa poc dominat totalment per quatre països occidentals. Anglaterra,  França,  Portugal i Estats Units d’Amèrica

 

Tampoc oblidem que la Índia es el primer productor mundial de acer i productes tèxtils.

I que Indonèsia fabrica mes productes electrònics, que cap estat d’Europa.

 

Nota: Quant Anglaterra abandona Xina, aquest era el primer país subministrador  – i pràcticament l’únic – d’Opi i Morfina. Dos de cada tres xinesos adults, estava atrapat per l’ús de la droga.

 

Actualment i per mitjà de una repressió durísima - amb penes de mort i execucions publiques per els traficants d’opi -  droga ha estat eliminada del territori xinès, quedant en altiplans del Tibet, Pakistan i Afganistan. Occident ha parlat i discutit molt d’aquesta repressió xinesa. El que no diuen es que per la droga, moren mes persones anualment només a U.S.A., que comdemnats a mort a Xina.

 

Nota: Algú podria pensar que estic a favor de la pena de mort. ! Ni pensar.ho !. Però hi ha moltes maneres de matar a la gent. I per mitjà de les drogues – un negoci que mou bilions – i també per i amb la venda d’armes, que encara en mou molt mes. I en això, els d’Occident en som experts.

 

El que ens dol, es que ara ja no podem vendre drogues ni armes a Xina. Em perdut un gran mercat.

 

Nota: El Tibet fou invadit per Xina, per evitar l’introducció per contraban de l’opi tibetá, a les províncies veïnes de Xina. No va ser per ampliar el territori, ni per augmentar la població. En tenen prou de cada cosa. Però això no es el que s’explica a “Occident”.

 

Un altre temor d’Occident, es que la indústria xinesa es totalment nova i moderna; La seva implantació es molt posterior a la del mon “occidental”. Xina no te indústria “obsoleta”. I el temor s’amplia per el fet dels 60 000 xinesos, subvencionats cada any per el govern xinès, perquè puguin estudiar Ciències i Tecnologies en Universitats estrangeres.

 

Males llengües, diuen que el Japó ha facilitat a Xina bona part de coneixements – químics i nuclears – el que els hi ha permès formar part del “club” nuclear: Fissió i Fusió nuclear.

I que el Japó, per les condicions de la rendició en la ultima guerra mundial,  no pot utilitzar en  segons quines formes.

 

També queden pocs dubtes que la U.R.S.S. l’hi ha facilitat informació sobre aviació militar: Xina fabrica i disposa del millor model de caçabombarder d’origen soviètic:

 

El  XZ-21 amb velocitat tres vegades la del só – 330 m/s x 3 ≈ 1 km/segon – amb possibilitat de vol a 20 000 metres d’altitud.

 

Ja fa uns quants anys, - de l’any 1 962 – disposa de coets llançadors de satèl·lits de 5,5 tones.

Amb ells ha cobert la totalitat del territori, amb xarxes via satèl·lit,  per comunicacions i ensenyament.

 

  Necessiten que els enviem els fideus per Nadal ? Parlem-ne.

 

A pesar de que oficialment la renta per càpita espanyola es de uns 10 000 dòlars anuals,  uns 25 milions d’espanyols disposen de una renta neta,  inferior als 5 000 dòlars.

 

Per mes de la meitat de la població espanyola, si fa o no fa, com la dels xinesos

 

Nota: No oblidem que a Espanya, el 70 % de les terres cultivables son propietat de 200 famílies.

 

Bé podria ser que molt aviat, fossin ells, els xinesos, els que ens enviessin a nosaltres els fideus entre moltes altres coses, com pells, roba, seda, ordinadors i televisors, com també vaixells, submarins, trens d’alta velocitat, i també eines, llapis i bolígrafs i rellotges electrònics a “duro el quilo”. 

 

Si tenim  i podem  fer “caritat”, fem-ho amb qui ho necessita.

 

A pesar de tota la propaganda mediatitza - sobre els “pobres” xinesos -, a ells i ara, no.

No els ofenguem: Seria políticament perillós i comercialment incorrecte.

 

No oblidem que per cada “estadounidense” , per cada “soviètic” o cada “europeu” ja tenim  6 xinesos

 

I per cada espanyol, uns  40 i per cada català. 250 . Per ara i de moment.

 

Deixem Xina per el xinesos i esperem que ells deixin Espanya per els espanyols. Segons dades de Sidney – Austràlia es el refugi per milions de japonesos i xinesos – la “cosa” no esta gens clara. Xina no te sistema bancari a l’estil occidental. Els crèdits van de família a família i de persona a persona.

 

Entre famílies es concedeixen crèdits per crear establiments a l’estranger.

 

Parlem de crèdits: Si Xina, dels 6 000 dòlars USA, de renda per càpita, només n’utilitza 5 000 – cosa molt raonable degut a que l’actual població estava acostumada a un alt nivell de pobresa – cada any disposa de:

 

                                      1 500 000 000 x 1 000 = 1 500 000 000 000 = 1,5 bilions de dòlars anuals

 

Aquest seria l’estalvi. amb el que la població xinesa podria estendre el seu comerç i la seva indústria, per tot arreu:

 

Recordem que som els occidentals. els que hem inventat allò de que, el diner no te fronteres.

 

Deixem els xinesos tranquils i anem per un altre cosa:

 

Seria convenient, per els que tinguin “esperit” matemàtic, seguir amb atenció el que segueix.

Per els que no en tinguin, tampoc els anirà malament.

 

De l’existència de Adam i Eva, Abraham, Jacob i Isaias, no en tenim cap prova fiable, com no sigui el relat bíblic, del que, per el que fa a fets i persones històriques, es ben poc – gens – fiable.

 

Però de la veracitat del fets de la relativitat i mecànica quàntica,  en tenim la prova diària en tots els acceleradors de partícules: Centenars en tot el mon.

 

Aquests fets sempre han existit – des del primer instant de l’Univers – però només s’han pogut provar i mesurar al disposar de la instrumentació adequada: Els Sincrotrons. De la mateixa manera que no es vam assabentar que hi havia bacteris, fins que vàrem disposar de microscopis. El que durant segles havia sigut la “Colera de los dioses”,  els instruments òptics ho varen convertir els “Bacteris del còlera”.

 

Ningú em negarà que existeix una certa diferencia entre una cosa i l’altre.

 

Dues formules que sempre tindrem de recordar      Constant:                        c ≈ 3.108  m/s

 

Einstein:                         e = m x c2                       e = energia en Juls          m = kg

 

Planck:                           e =  h x f                         v = freqüència en Hertz    h = 6,6.10-34     Js

 

De la Lògica:                  Si  A = B  i   A = C          podem pensar que:          B = C

 

Amb les formules anteriors i si juguem – amb lògica – amb elles, obtenim:

 

m = c2  / e                      c = √ ( m / e )                 e / c = m x c

 

m x c2 = h x f                   f  =  m x c2 / h                 m =  h x f /  c2

 

D’acord amb la relativitat, varia la  magnitud del  temps, espai i massa, segons la seva velocitat en referència a un estat immòbil. Degut a la dificultat – impossibilitat – d’accelerar masses importants a la velocitat de la llum, s’estudia aquest fet en els acceleradors de partícules.

 

Degut a la seva petita massa, es possible accelerar certes partícules fins molt a prop de la velocitat de la llum i estudiar els efectes de la velocitat sobre la partícula.

 

Segons Lorenz:               y = 1 /   √ ( 1 – v2 / c2 )      v = velocitat                   c = 3.108   m/s

 

Contracció del temps:      t = t’ / y                            t’ = temps en repòs.

 

Contracció de longitud     l = l’ / y                            l’ = longitud en repòs

 

Augment de la massa      m = m’ x y                       m’ = massa en repòs

 

Exemples : Suposem que la Tècnica avança fins al límit de poder enviar un coet, amb una velocitat quasi igual a la de la llum – menys 1 m/s – fora del la nostre galàxia.

En el coet va com a viatger,  un home de 60 kg de massa i 1,80 m d’estatura.

 

La velocitat del coet = 299 999 999 m/s, siguent c = 300 000 000 m/s

 

La duració del viatge = 1 000 000 d’anys terrestres.

 

Factor y                          y = 1 /   √ ( 1 – v2 / c2 ) = 12 247

 

Contracció de 1.106 a.     1.106  / 12 247 = 81,7      anys en el coet.

 

Contracció de 1,80 m      1,80 / 12 247 = 147.10-6   metres el coet

 

Augment de 60 kg.          60 x 12 247 = 735.103      kg. en el coet

 

Amb refer. a la Terra:      L’Home te      60 kg de massa,  1,80 m d’estatura  i 1 milió d’anys.

 

Amb refer. al coet:           L’Home te 73500 kg de massa,  147 milionèsims de metre i  81,7 anys

 

Tota això te molt poc a veure, amb el que ens ensenyen a les pel·lícules: Tenim en el coet un passatger que no arriba al mil·límetre d’estatura i amb mes massa que una balena.

I al cap de deu anys del llançament, i considerant que tenia 40 anys quant va sortir,  ara només té:

 

Hores en 1 any               10 anys x 365 Dies x 24 hores = 87 600 hores

 

Envelliment:                     40 anys + ( 87 600 / 12 247 ) = 40 anys + 7,15 hores.

 

Nota:                              Els 10 anys de vol, dintre el coet s’han convertit en unes 7 hores.

 

Nota: A la velocitat – exacte – de la llum, els termes serien infinitament grans o petits

 

Igualant v2 = c2                y = 1 /   √ ( 1 – 9.1016  /  9.1016 ) = 1 /  √ (1 – 1) = infinit

 

En aquesta situació, tindríem si això fos possible ( res pot arribar a la velocitat de la llum )

 

Temps infinit a la Terra:                                         Temps en el coet    = 0

 

Longitud infinita a la Terra                                      Longitud en el coet  = 0

 

Massa igual a 0 kg a la Terra                                 Massa en el coet     = infinita

 

Ara ja podeu jugar a “viajes espaciales”  fins les galàxies mes pròximes o llunyanes.

 

Tingueu en compte que els límits de l’Univers els tenim a 15.109  anys x la velocitat de la llum:

 

Km/any llum:                   1 any llum = 365 d x 24 h x 60 m x 60 s x 3.108 m / 1 000 m = 9,5.1012 km

 

Als confins de l’Univers:   15.109  x 9,5.1012 = 142,5.1021  km. 

 

Nota: Cal acceptar-ho com una aproximació. Ànim: Camp per córrer, no ens en falta.

 

Contant els km. un per un i un cada segon, durant les 24 hores del dia – sense cap descans – necessitaríem:

 

segons per any:              60 x 60 x 24 x 365 = 31,5.106   s.

 

Anys de comptatge:         142.5.1021 / 31.5.106  =  4,5.1015 =  4 520 000 000 000 000  anys

 

Edat de l’Univers:                                                                            15 000 000 000  anys

 

Si dividim una cosa per l’altre, necessitem 300 000 vegades l’edat de l’Univers per contar-ho.

 

Pot ser que vos pregunteu:   Que te que veure tot això amb la Electrònica ? Tres coses importants.

 

Primera:                         Aprendre a fer anar la calculadora,

 

Segona:                          Aprendre a pensar per el vostre compte.

 

Tercera:                         Un Tècnic en Electrònica, pot ser qualsevol cosa menys un ignorant.

 

Ja vos vaig advertir que la Electrònica es una Tècnica difícil.

 

De fet i per situar-nos, el que coneixem per Electrònica, va començar amb la radiació electromagnètica, fa uns 15 000 000 000 d’anys.

 

La primera partícula amb carrega elèctrica en moviment, fou la primera “emissora” amb radiació d’ones electromagnètiques, de longitud calculable

 

I aquí es on “entra” Planck i els seus fotons. Ho deixarem per un altre dia.