NATALITAT
i CREIXEMENT: 22/11/79 E.T.P.C. E.I. R.Rafanell
Un quasi axioma entre
professionals de Radio i Televisió, es que:
El nivell
de un entrevistador, sempre queda reduït al nivell del entrevistat.
Aquest es un poblema semblant al
de un professor: Deixar-se “reduir” al
nivell dels alumnes, es el més fàcil. Portar als alumnes al seu, es el mes difícil, per els alumnes i per ell.
Que triem ?
Un altre cosa que vos pot ajudar a
entendre algunes coses i que cal “que no
es quedi en el tinter:”
Per el
Científics, una veritat absoluta, es una conjectura provisional.
Entengueu que el que jo digui i
afirmi, no serà mes que la meva opinió.
I que aquesta podrà ser i serà
rectificada, d’acord amb les noves dades a les que jo tingui accés.
Contra el
que es diu correntment, es saludable poguer canviar d'opinió.
I també de “camisa” si cal: Una
cosa porta l’altre. Fins i tot les serps, com molts altres animals, que fa
molts milions d’anys que volten per aquí, canvien de pell de tant en tant.
I no parlem dels cucs de seda, que
passen de cucs a “capolls”: I que si no canviessin d’opinió en el moment
oportú, sempre serien “capolls” i mai arribarien a ser papallones.
La meva opinió no té perquè ser acceptada
per cada un de vosaltres com a
vostre. Cada un te el dret – de fet obligació - a tenir la seva. Formeu la
vostra amb dades i no confondre dades amb opinions.
Nota: Molts termes d’aquest apunt,
son actualitzats i trets de fonts de confiança, com la’ Enciclopèdia Britànica
i el Diccionari Tecnològic mes conegut com el
WEBSTER.
Ciència? Sobre impossibles i improbables en
Ciència i Tecnologia, els Científics opinen que:
Si una
cosa es diu que es impossible, segur que es probable.
Si es
improbable, potser ja s’està fent.
Avança la Ciència? Sempre s’ha dit que quatre ulls hi veuen mes
que dos. Comparem dades:
Any 1 000 dC: 400 000 000 = 4.108 habitants a la Terra 8.108 ulls
Any 2 000 dC: 5 000 000 000 = 5.109 habitants a la Terra 10.109
ulls
Nota: La notació científica es fonamental
per el càlcul científic.
Una expressió en notació
científica, esta formada per tres parts. Exemple: 2,5.106
Mantissa 2,5 Pot ser
qualsevol numero.
Base: 10 Pot ser
binària (2) octal (8) decimal (10)
Exponent 6 Pot
ser positiu ( n6 ) o negatiu (
n-6 )
Per multiplicar notacions, es
multipliquen les mantisses i es sumen els exponents. Exemple:
2.106
x 2.106 = (2 x 2).10(6 +
6) = 4.1012
Per dividir notacions, es
divideixen les mantisses i es resten els exponents. Exemple:
2.106
/ 2.106 = (2 / 2).10(6 –
6) = 1.100
Nota: En forma decimal – base 10 -
l’exponent indica el nombre de zeros a la dreta o l’esquerra de la mantissa,
segons que l’exponent sigui positiu o negatiu.
Hi
ha gent que hi veu i d’altre que mira. No es el mateix. Veure-hi i mirar
son coses diferents.
Però les possibilitats totals de mirar i pensar actuals, vers les de
l’edat mitja, son proporcionals a la quantitat de gent que s’hi dedica i
aquesta quantitat va en augment.
El nombre – i per tant de
possibilitats - de “pensants” actuals, comparades amb les de l’edat mitja, son:
Ampliació: 5.109 / 4.108 = 12.5 vegades mes gent a pensar. I això
s’hi nota.
L’avenç del coneixement en tots els
àmbits es evident. Sobretot per els que a mes de veure-hi, miren.
No tothom que hi veu mira, n’hi
tothom que hi sent escolta. Hi ha molts cecs i sords mentals.
Per aquesta classe de gent - els
cecs i sords mentals – el mes fàcil canviar de pell que d’opinió.
Discutir
amb ells, es una forma tonta de perdre el temps.
Això de gent – mes gent - ens
porta a un tema que actualment està en discussió en molts àmbits:
El màxim de població – humana – que pot suportar la
Terra.
Demografia: Portem una temporada,
en la que això de la Demografia està de moda.
Hi ajuda força la presencia de
pel·lícules i novel·les catalogades com de “Ciència ficció”.
La veritat
es que la majoria, de Ficció molta i de Ciència poca.
Segons aquesta “ficció” – Tant
popularitzada per novel·les i pel·lícules
i fins i tot per diaris i
revistes que presumeixen de serioses – l’excés de població que no pugui
suportar la Terra, serà enviada a l’espai exterior, amb
“estacions” situades fora de l’atmosfera terrestre, en altres planetes i
sistemes solars i fins i tot – no
s’estan de res - en altres galàxies.
Entre “portes estel·lars” ,
velocitats “hiperluminiques” i altres bestieses, ja no ve d’una mica.
Tot això, no suporta cap anàlisis científic, però sembla que aquest
fet, interessa a ningú.
I es que avui dia de tesis
s’en fan moltes, però d’anàlisis molt pocs:
L’analisis
porta feina i això de treballar, diuen que es cosa de mal gust.
Deixem clares certes coses, amb
una petita taula d’esdeveniments còsmics:
15 000 000 000 d’anys Apareix l’Univers en un punt sense
dimensions i per tant del no res.
4 500 000 000 d’anys Apareix el
nostre sistema solar amb el Sol i els planetes.
600 000 000 d’anys Apareix la vida a la Terra. De moment, fongs i bacteris.
7 000 000 d’anys Apareixen els homínids. Homes que no acaben
de ser-ho.
200 000 anys Apareixen els Homes. Comencen els problemes.
20 000 anys Comença l’Historia. S’expliquen els problemes. No tots....
La duració de l’espècie humana com
a tal - i com tota espècie vivent, sigui
vegetal o animal – depèn de la seva
evolució genètica.
Amb
Darwin, es demostra que la Creació segons la Bíblia, no es creïble.
En la evolució – del primer
bacteri a la balena - intervenen els “mecanismes”, que poden modificar – i modifiquen – els
sistema genètic – cromosomes i gens - i que son els principals factors de la
evolució:
El rellotge molecular i els isòtops radioactius interns:
Poden modificar – modifiquen - el sistema genètic i son els principals
factors de la evolució.
Dels 4 500 milions d’anys de la
formació de la Terra, la vida apareix fa només uns 600 milions d’anys i els
homínids, sembla que apareixen fa tan
sols uns 7 milions d’anys – diuen que a l’Àfrica - en que una mona - de fet un
ximpanzé - es posa dret i aprèn a
caminar. L’hi creix el cervell i canvia de forma i de vida. Les potes del
davant es transformen en mans i aprèn a treballar en el sentit actual de la
paraula:
Comença a
fer de picapedrer: Fabrica maces,
destrals i ganivets de pedra.
Descobreix
el foc i el fang i ja tenim el terrissaire: Fa olles i cassoles.
Gràcies a ell, podem passar de les
herbes i la carn crua, al rostit i
l’escudella.
També podem dir: Un petit pas per l’home i un gran
pas per l’humanitat.
Nota: Si vos toca observar
l’horterada – made in U.S.A. - de l’arribada de l’home a la Lluna, compte amb
dos detalls:
Primer: La
Lluna es una roca: No hi ha no atmosfera ni pluja. Per tant tampoc, la
possibilitat de l’existència de pols en la que deixar-hi una petjada.
Segon: Si
no hi ha atmosfera, tampoc pot haver-hi vent per fer onejar cap bandera.
Ni la de
U.S.A.
Nota: Es cert que U.S.A. va enviar
homes a la lluna- d’això no en queda el menor dubte; El que no es acceptable,
es que varen filmar els “astronautes”
fent saltirons i animant la clientela, amb discursets ben preparats. !
Pobrets ! Altre feina tenien, com la d’aguantar-se drets amb l’equip a sobre..
L’Home com animal amb capacitat de
cultura simbòlica – la capacitat de poder aprendre i ensenyar, creant símbols de la realitat - apareix fa
uns 200 000 anys.
El seu cervell passa de 500 grams
a 1500 grams. I amb un nou aparell fonador, passa dels grunys i dels lladrucs a
la Paraula. I amb la Paraula, neixen els Mites:
Comença
entendre i a practicar, tot això de la
Èpica, la Lírica i la Retòrica.
Ho acaba d’entendre millor, fa uns
5 000 anys, amb els Xinesos a Àsia i amb els Grecs a Europa.
Nota: Tots els animals amb sistema
nerviós tenen la seva pròpia cultura:
Poden aprendre i ensenyar: Certs biòlegs estenen aquesta possibilitat a alguns
vegetals.
Les
cultures no son cosa exclusiva de l’Home.
La forma de cultura humana, fa que
apareix l’agricultura i ramaderia fa –
sempre aproximadament – uns 20 000 anys.
Nota: Les formigues fa milions
d’anys que les practiquen: Recullen vegetals per alimentar bacteris, amb ells crien bolets – fongs - i s’alimenten de matèria fermentada.
Això dels yogurs,
tampoc es cosa exclusiva d’Homes.
El fet de tenir menjar
relativament abundant i sense massa feina, dona temps lliure als homes a
dedicar-se a la construcció de Ciutats: Sobretot, Palaus, Temples i Castells. I no es descuiden les Muralles.
Les Muralles serveixen per deixar
sortir els de dins cap a fora i evitar l’entrada dels fora cap a dins.
Les
muralles son el primer pas a la “civilització”.
Es semblant al que fa la biologia
amb les cel·les: Aquestes tenen una “pell” permeable, que permet el pas dels
aliments de fora a dins i els excrements de dins a fora.
Que es el
que passa avui dia amb les ciutats.
Aclarim una cosa: Els que vivien
dintre una Ciutat, eren Ciutadans. Es a dir: Del Grec, la Polís.
Poli en grec significa molts.
D’aquí ve allò de Polítics i Policies.
En canvi els de fora de la Polís,
segons els Grecs, eren els Pagans: Que significa Pagesos.
Els de la Polís es veien obligats
a fer les – de fet només a planejar, ja que fer-les les feien els pagans - “estructures” : Es el que en diem camins o
carreteres, perquè els Pagans els hi
poguessin portar les viandes, aconseguides amb el seu treball.
Els de la Polis els hi pagaven amb
Protecció, perquè no els robessin d’altres. - Això de Chicago i les màfies es
molt antic - i sobretot amb moltes, moltes Benediccions.
Ho sigui: El perquè tots els camins porten a Roma,
esta clar i ve de lluny.
El Cosmos: Es considera com a
tal, tot el que ha existit i existirà avans i desprès de l’Univers.
L’Univers es
regeix per les lleis de la termodinàmica i l’entropia.
Segons la relativitat general, a
mesura que l’Univers s’expandeix, la seva temperatura disminueix. Quant la
temperatura arribi a 0º Kelvin, l’Univers es contraurà, fins a una densitat
infinita.
Es formarà
un “forat negre” i a traves d’ell, l’Univers es convertirà en un punt sense
dimensions. Tal com ho entenem actualment nosaltres, en el no rés.
La gravetat no deixarà que
s’escapi res de l’interior d’un forat negre. Segons sembla, ni la llum.
Nota: La temperatura actual, interestelar i fins als límits de l’Univers,
es de 3º Kelvin = - 270º C.
Es considera i s’accepta segons dades científiques, que l’Univers comença a formar-se, fa uns 15.109 anys. Que “surti” del no rés, només es pot
entendre per mitjà de la mecànica quantica.
Si aquesta “mecànica” no la
coneixeu gaire o gens, no vos escalfeu el cap: Deixeu-ho córrer. En parlarem -
i treballarem amb ella, ja que es fonamental en Electrònica - mes endavant.
Existeixen diverses teories sobre
el final de l’Univers, però la mes acceptada es que en temps que pot oscil·lar
entre 10 000 i 20 000 milions d’anys, deixarà d’existir, tornant a un punt
sense dimensions, al fons de un “forat negre”.
I que no
hi tindrà res a veure l’Apocalipsis ni Nostradamus.
Que hi ha a l’altre banda de un
forat negre, no en tenim idea, com no sigui la que segur que no regeixen les
mateixes lleis físiques, que en el nostre Univers.
Pot
haver-hi un Univers de Matèria, Antimatèria o el no rés.
Però baixem a la Terra i tornem a
lo nostre: La Demografia.
Demografia: Paraula grega que
significa estudi de una població. Aquest estudi pot ser quantitatiu, però també econòmic, històric, etc.
Dos fets antagònics han fet
aparèixer de nou, la discussió sobre les
possibilitats demogràfiques de la capacitat de la Terra.
Primer: La decisió del govern Xinès limitant
la natalitat a 2 fills per parella.
Occident considera que aquesta
decisió afecta als Drets Humans segons la
definició de la O.N.U. a la que Xina pertany. El “mon occidental” ho considera una decisió intolerable.
Segon: La
posició del Vaticà - Encíclica Humana
Vitae - contra tota forma de control de natalitat
Teòricament, afectaria només als
catòlics. Roma calcula que els recursos de la Terra tenen capacitat per mantindre vuit vegades la
població actual: Passar de 5.109 a 40.109
habitants.
Per tant – segons Roma - no te
sentit la limitació de la natalitat o el seu control, ni per raons morals o
econòmiques i a més – es la raó important segons Roma – va contra el manament
bíblic de:
Creixeu i
multipliqueu-vos, ompliu i domineu la Terra.
Nota: En l’Ortodòxia jueva,
cristiana i musulmana, es considera
l’Home com el Fi de la Creació.
Sobre aquesta qüestió, - la de
multiplicar-se - no tothom creu en la seva possibilitat fins a límits infinits.
Un tal Maltus, fa uns dos segles
va anunciar que:
1ª L’augment
de recursos naturals es produeix de forma lineal.
2ª L’augment
de la població humana es produeix de
forma exponencial.
3ª Les
lleis físiques preveuen, que recursos i població, tenen límits finits.
Nota: Això de lineal i exponencial te la
seva importància, com veurem.
Nota: La vida es matèria +
energia. La conversió de la matèria en cel·lulosa, base de la possibilitat de la vegetació i de
la vida animal, depèn de l’ aigua i carbó – bioquímica – i llum – fotosíntesis
- a la que te accés la matèria.
Tant la
matèria com la llum, son “articles”
limitats: Amb límits finits..
D’energia només disposem de la que
ens arriba del Sol: 1,3 KWh/m2. per sobre l’atmosfera, de la que s’aprofita un
36 % per formar biomassa terrestre i
vapor d’aigua que es converteix en pluja.
La resta es limita a escalfar la
superfície de la l’atmosfera terrestre.
L’energia treta d’elements fòssils
com carbó, petroli o gas, no es mes que
energia solar acumulada en forma de biomassa i fossilitzada sota terra, en els
primers milions d’anys de la vegetació, a la Terra.
De pluja, uns mil litres anuals
per m2, sobre la superfície terrestre i marítima.
Tot cos viu, té un percentatge
d’aigua que va del 10 al 70 % de la seva massa. A mes, l’home - per exemple - necessita uns dos litres
d’aigua diaris per necessitats fisiològiques.
Es calcula que l’espai vital
mínim, per un animal com l’home, es de 1 hectàrea de terra amb vegetació i la
possibilitat de 1 000 litres de pluja / m2 anuals
I unes 2 500 kcal. també diàries –
10,5 kJ - per mantenir les seves constants vitals:
Entre
elles la de la temperatura constant del cos a 37,5 º centígrads.
Aquell senyor – Maltus – va crear
un cert daltabaix Teològic, amb les seves Teories.
L’idea de que la Bíblia pogués
contenir incerteses comprovables científicament, va ocasionar una forma de
revolta del pensament “religiós” de l’època: segle XVIII.
Aquesta revolta estava agravada
per la Teoria de la Evolució segons Darwin.
Per les formes religioses d’origen
semita, com el Judaisme, el Cristianisme i l’Islamisme, la Evolució segons
Darwin, era inacceptable. De fet, per altres “religions” tampoc va ser
acceptada.
Comencem a fer “números”, per allò
que s’atribueix al filòsof i matemàtic anglès B. Rusell:
Si el que saps ho pots expressar numèricament, es que en saps alguna
cosa.
Si no es així, només t’ho penses que ho saps.
Per fer-ho, cal disposar d’eines
matemàtiques adequades. Provem-ho.
Formulari per conversió de formes
geomètriques:
Per sistemes circulars, utilitzem
el diàmetre en comptes del radi. Es mes pràctic.
Circumferència: d
x π = d
x 3,14 Converteix una linea en una circumferència
Àrea del cercle: d2 x π / 4 = d2 x 0,78 Converteix un quadre en un cercle.
Àrea de l’esfera: d2 x π =
d2 x 3,14 Calcula
la superfície d’una esfera.
Volum de l’esfera d3 x π / 6 = d3 x 0,52 Converteix un cub en una esfera.
Regla mnemotècnica: π / 4 :
dividir π per els 4 costats del quadre = 0,785 398 163 ≈
0,785
π / 6
: dividir π per les 6 cares del
cub. = 0,523 598 775 ≈
0,524
Per ser π un numero
“irracional”, de fet tindríem d’utilitzar el símbol ( ≈ ) i no el de ( =
)
De quanta
aigua de pluja – potable – disposem per metre quadrat, a la Terra ?
Càlcul de la superfície de la
Terra. La circumferència màxima terrestre, es de 40.106 metres.
Diàmetre: 40.106 / 3,14
= 12,7.106 m
Superfície: (12,7.106)2 x 3,14 = 507.1012
m2
Aigua de pluja: 507.1012 x 1.103 = 507.1015 litres anuals.
Càlcul lineal: Formulari
per regles d’interès. Exemples de càlcul:
ci: capital inicial = 1000 i: interès anual = 2,5 pc: percentatge
Percentatge ci x i / 100 = pc
Càlcul: 1000 x 2,5 /100 = 25
Cap. inicial. pc x 100 / i = ci
Càlcul: 25 x 100 / 2,5 = 1000
Int. anual: pc x 100 / ci = i
Càlcul: 25 x 100 / 1000 = 2,5
Suma o Resta del percentatge al
capital inicial. ca: capital acumulat
Suma: ci x (1 + 2,5 / 100) = ca
Càlcul 1000 x (1,025) = 1025
Resta: ci x (1 – 2,5 / 100) = ca
Càlcul: 1000 x (0,975) = 975
Recordem – sobretot amb
calculadores i ordinadors - que existeix una preferència en l’ordre del càlcul:
1º Es
multiplica (x)
2º Es
divideix (/)
3º Es
suma (+)
4º Es
resta (-)
Exemples:
Sense parèntesis: 2 + 5 x 10 / 4 – 6 = 2 + 50 / 4 – 6 =
2 + 12,5 – 6 = 14,5 – 6 = 8,5
1º
2º 3º 4º
Amb parèntesis: (2 + ((5 x 10) / 4)))- 6 = (2 +
(50 / 4))- 6 = (2 + 12.5)- 6 = 14,5 – 6 = 8,5
1º 2º 3º 4º
Càlcul exponencial. Exemple: Sumar el percentatge al capital durant 100 anys
Capital acumulat ci x (1 + 2,5/100)anys = ca
Càlcul: 1000 x (1,025)100 = 11 813,71
Càlcul d’anys: Log(ca/ci) / Log (1,025) = anys
Càlcul: Log(11 814 / 1000) / Log(1,025) = 100
Comparem: Amb els mateixos capitals inicial, tipus
d’interès anual i quantitat d’anys:
Lineal Capital + percentatges 1 000 + (25 x 100) = 3
500,00
Exponencial Capital acumulat = 11 813,71
Podem observar que la diferencia
de resultats, es significativa..
Ara estem en condicions d’aplicar
formes de càlcul a la demografia i aplicar la lògica a les possibles
discussions sobre aquest tema. Les discussions poden venir amb i per part de
gent que no accepta els resultats científics d’investigació.
La major
resistència es troba entre creacionistes i fundamentalistes bíblics:
Jueus, Cristians i Musulmans.
Accepten la Bíblia com a única explicació dels abans, present i futur Còsmic.
La Bíblia neix amb el poble
israelita en la vall entre el Tigris i l’Eufrates: Rius de l’Orient mitjà i
bressol de pobles com Sumaria, Babilonia i Israel. Amb estades dels Hititas,
Assiris i Perses.
Interpretant la Bíblia, Deu crea
les coses tal com estan avui dia, fa uns vuit mil anys aproximadament.
La Bíblia fou escrita en dues
etapes: Nota: D’això, avui dia no en queda cap dubte. Es coneixen per:
1er Isaias: Abans que Israel fos conquistat per
Babilonia: 700 anys aC
2on Isaias: Desprès de l’esclavitud d’Israel a
Babilonia: 300 anys aC.
Deixem la visió bíblica i anem a
la científica: Passem de la interpretació poètica a la matemàtica:
Explosió demogràfica. Aquesta “explosió” depèn molt dels anys de
vida probable:
Mortalitat anual en una població
de 6.106 d`habitants – es la de Catalunya actual - i amb diferents
probabilitats de vida:
Amb 80 anys 6.106 / 80 = 75 000 morts anuals
Amb 60 anys 6.106 / 60 = 100 000 morts anuals
Amb 40 anys 6.106 / 40 = 150 000 morts anuals
Observem que la mortalitat anual
creix, per una població determinada, a mesura que disminueix la probabilitat de
vida. Si es relaciona mortalitat i natalitat amb creixement, tindrem tres
opcions:
Creixement positiu: Natalitat > Mortalitat
Creixement zero: Natalitat = Mortalitat
Creixement negatiu: Natalitat < Mortalitat
Índex de mortalitat: S’expressa en tant/mil: Símbol ( ‰ )
Índex de natalitat: S’expressa en tant/mil: Símbol ( ‰ )
Índex de creixement: S’expressa en tant/cent: Símbol: ( % )
Podem calcular l’índex de
mortalitat corresponents a la població de Catalunya en cada cas:
80 anys: 75
000 x 1.103 / 6.106
= 12,5 ‰
60 anys: 100 000 x 1.103 / 6.106
= 16,7 ‰
40 anys: 150 000 x 1.103 / 6.106
= 25 ‰
Si calculem la mortalitat per
la població mundial actual, que es de
uns 5 000 000 000 = 5.109 habitants, amb una vida mitja de uns 60
anys, tindrem:
Mortalitat: 5.109 / 60 = 83,3.106 persones cada any
Índex mortalitat: 83,3.106 x 1000 / 5.109
= 16,7 ‰
Cal determinar el nombre de mascles
i femelles en una població determinada, per quantificar els possibles
naixements en una població:
Perquè un òvul doni lloc a un
embrió que es transformarà en fetus mascle o femella, cal que sigui fecundat
per un espermatozoide amb cromosomes X o Y.
Si tots els cromosomes d’un embrió
son X, surt una femella i si apareix algun Y, surt un mascle.
En total portem 46 cromosomes: (
No presumim: Les patates en tenen 48 )
23 de les
femelles: Tots X
23
dels mascles: Un pot ser X o Y
Les possibilitats de que un
espermatozoide porti un cromosoma X o Y es del 50 %
Càlcul: Població mundial de 5.109 habitants:
Probabilitat de vida = 60 anys:
Homes: 5.109 / 2 = 2,5.109
Dones: 5.109 / 2 = 2,5.109
Índex màxim de naixements
possibles: Dones en edat fèrtil ( de 15 a 45 anys = 30 anys )
Amb parts amb intervals de
intervals de 3 anys: 10 parts durant la seva vida fèrtil.
Dones fèrtils 2,5.109 x 30
/ 60 = 1,25.109
Amb 10 parts / 30 anys toquen a
0,333 parts/any per cada dona fèrtil.
Naixements anuals: 1,25.109 x 10 / 30 = 416,7.106
Índex de natalitat 416,7.106 x 1000 / 5.109
= 83,33 ‰
Creixement possible 416,7.106 – 83,3.106
= 353,4.106 (natalitat –
mortalitat = creixement)
Índex de creixement 353,4.106 x 100 / 5.109 = 7.068 %
Nota: Sobretot no confondre índex de
natalitat amb l’índex de creixement.
Aquest 7,068 % es pot considerar
un índex de creixement màxim possible.
Per arribar a la població de 40.109 indicada per l’Església Catòlica com a
suportable per la Terra, amb aquest índex
només caldrien:
Anys Log(40. 109 / 5.109)
/ Log(1 + 7,068 / 100) = 30,45
Prova: 5.109 x (1 + 7.068 /100)30,45
= 40.109 habitants
La pregunta : Amb
aquest temps – 30 anys - es podrien multiplicar per vuit els recursos actuals ?
Amb les
tècniques que es disposa actualment, amb tota seguretat, no.
Amb un creixement estil
xinès : Màxim: 2 fills per cada dona fèrtil i 70 anys de probabilitat de vida..
Mortalitat 5.109 / 70 = 71,4.106
habitants any
Amb 30 anys de fertilitat i amb 2 parts
per cada dona fèrtil al llarg de la seva vida, els naixements anuals es
redueixen a:
Naixements 1,25.109 x 2 / 30 = 83.3.106
Creixement: 83,3.106 – 71,4.106 =
11,9.106 habitants.
Índex de creixement 11,9.106 x 100 / 5.109
= 0,238 %
Fem el càlcul amb la població de
Xina, que te actualment 1 500 000 000 = 1,5.109 habitants.
Sense límits de creixement – max.
7,058 % - l’augment anual de població podria ser – màxim – de:
Creixement 1,5.109 x 7,058 /100 = 105,9.106
habitants anuals
Exponencialment i amb uns
30,45 anys, la població xinesa seria de:
Total 1,5.109 x (1 + 7,068
/100)30,45 = 12.109
habitants.
Amb aquestes condicions, Xina tindria dues vegades i mitja la població
mundial actual. Es podrien multiplicar per 8 – 12.109 / 1,5.109 =
8 – els recursos actuals de Xina en uns
30 anys ? No.
Suposem aquesta població max.
xinesa ( 12.109 ) en ciutats
de 5.106 habitants:
Nº de ciutats 12.109 / 5.106
= 2400 ciutats
Mitja anual a construir: 2400 ciutats / 30,45 anys = 79 ciutats
Parlem de ciutats completes: Amb
aigua, gas i electricitat. A mes d’escoles, universitats, hospitals i camps
d’esports. cines i teatres, etc.. Suposem una densitat de població de 2 000
habitants / Km2
Àrea de cada ciutat 5 000 000 h / 2 000 h/Km2 = 2 500 Km h
= habitant
Correspon a √ 2500 km2 = 50 Km x 50 Km per cada ciutat.
Expressat en metres 1 Km2 = 1 000 m x 1000 m = 1.106 m2
Àrea / habitant (2 500 Km2 x 1.106
m2 ) / 5.106 hab. = 500 m2 / hab.
Correspon a 500 m2
= 22,4 m x 22,4 m per cada habitant.
Nota: En aquests 500 m2
s’inclou la part proporcional d’àrees no habitables com carrers, places, camps
d’esports, etc.
Ja hem advertit que per cada
individu cal 1 Hectàrea – 100 x 100 m - i 1000 litres de pluja anuals per cobrir
les seves necessitats mínimes. En el cas anterior, necessitaríem recursos
externs a la ciutat.
Els “números” ajuden a entendre
millor, el perquè de la decisió del govern xinès.
I el desencert de la opinió del
Vaticà. De fet, una decisió Papal, que oficialment només afecta als catòlics:
600 milions d’habitants. Però:
En països considerats “catòlics” l’índex de natalitat
oscil·la entre el 6 % (Canadà) i el 1,6 % (Itàlia) amb una probabilitat de vida
sobre els 70 anys.
En els països del “tercer món” es
de 16 % a 22 % amb una probabilitat de vida de uns 40 anys.
Ho sigui que una cosa es la que
opina Roma i un altre el que opinen – i fan – els catòlics.
De fet, entre nosaltres, en el que
s’autoanomena “primer mon” (?) la natalitat actualment es limita a la
“parelleta”: Igual que a la Xina
“comunista anticapitalista”.
Però això si: Nosaltres som “demòcrates capitalistes” i tot ho fem en “llibertat”.
! Com es diu vulgarment, així ens
venen la “moto” !.
El que no diuen es que cada fill –
en el mon occidental - costa uns 4 milions de pts, des que neix fins als 16
anys. I si es pretén que sigui “un universitari”, el cost pot arribar als 20 milions de pts.
De fet, la limitació filial, es
deu mes a la economia que a motius politic-religiosos. I la economia dels
treballadors “demòcrates capitalistes”, es el mes limitada possible que permet
el “sistema”.
Tot això ens porta a fer una pregunta:
Quina seria la població màxima
possible, no sols terrestre, fins i tot
omplin tot ’Univers ?
La resposta seria: Quant tota la
massa de l’Univers es convertís en massa humana. Seria – es - un absurd
bioquímic i fisiològic. Tornem a fer “números”
Es considera l’Univers format per:
1.1011 galàxies
1.1011 estrelles a cada
galàxia.
Prenen el Sol com una estrella
mitjana amb massa de 2.1030 kg.:
Massa total 1.1011 x 1.1011 x 2.1030
= 2.1052 kg.
No confonguem massa amb pes: El
pes s’expressa: Pes = Força = massa per acceleració. = Newtons.
Quant diem que pesem 70 Kg el que
volem dir es que tenim una massa de 70 kg. I es que tot això de les mesures, en
termes actualitzats, costa d’assimilar.
A la superfície terrestre, amb una
acceleració per gravetat de 9,81 N i un pes de 60 Kg. tindríem:
massa 60 Kg / 9.81 = 6,616 kg.
Si deixem la massa al seu lloc –
60 kg – per persona adulta, la massa màxima total humana seria de:
Màxim possible 2.1052 kg / 60 kg =
3,33.1050 persones.
Suposició en la que no es tenen en
compte les necessitats fisiològiques de un individu. Per tant, científicament
absurda A mes, es suposa massa totalment
humana i no compte altre tipus de massa..
Però continuem calculant aquest
absurd. Amb un creixement del 7% es tardaria en anys:
Amb índex de 7% Log(3,33.1050/ 5.109)
/ Log(1 + 7,068/100) = 1 374 anys.
Amb índex de 0% Log(3,33.1050/5.109)
/ Log (1 + 0/100) = infinit
Podem escollir, però ara tenim
dades per pogué fer-ho amb un mínim de lògica. Recordem que:
Les
Matemàtiques permeten expressar de forma senzilla, idees complexes.
Que passa amb Xina ? Perquè el que
esta bé en Occident, es condemnable a Xina ?
El que passa a Xina es que sota un
regim comunista – durant la revolució Maoista, en menys de 30 anys - la renta
per càpita anual, ha passat de 230 a 6 000 dòlars U.S.A.
Nota: En la Índia, amb Indira
Gandi, també es va provar de limitar la
natalitat, però amb el problema de les castes, religions i multinacionals
instal·lades en el país, no s’en varen sortir:
Es calcula que la Índia arribarà als 1 000 milions
d’habitants a finals de segle. Amb
una renda per càpita de uns 300 dòlars anuals.
A Xina, l’augment continuat de la
renta, - ! En un regim comunista ! – no ha pogut ser superat ni tant sols
igualat - per cap país “capitalista”.
I aquest es el perill que ofereix
Xina, per un Occident teòricament lliberal, però sobretot, capitalista i com a
tal, anticomunista.
No oblidem que veïns de Xina,
tenim Malasia, Indonèsia, Vietnam, La Índia, Pakistan. etc. En total, una població
de uns 2 000 000 000 d’habitants, amb una renda per càpita de menys de 500
dòlars anuals.
Que
passaria si tota aquesta gent prengués
model – polític - de Xina ?
No oblidem que estem parlant de un
“mercat” de 3 500 000 000 d’habitants,
fins fa poc dominat totalment per quatre països occidentals. Anglaterra, França,
Portugal i Estats Units d’Amèrica
Tampoc oblidem que la Índia es el
primer productor mundial de acer i productes tèxtils.
I que Indonèsia fabrica mes
productes electrònics, que cap estat d’Europa.
Nota: Quant Anglaterra abandona
Xina, aquest era el primer país subministrador
– i pràcticament l’únic – d’Opi i Morfina. Dos de cada tres xinesos
adults, estava atrapat per l’ús de la droga.
Actualment i per mitjà de una
repressió durísima - amb penes de mort i execucions publiques per els
traficants d’opi - droga ha estat
eliminada del territori xinès, quedant en altiplans del Tibet, Pakistan i
Afganistan. Occident ha parlat i discutit molt d’aquesta repressió xinesa. El
que no diuen es que per la droga, moren mes persones anualment només a U.S.A.,
que comdemnats a mort a Xina.
Nota: Algú podria pensar que estic
a favor de la pena de mort. ! Ni pensar.ho !. Però hi ha moltes maneres de
matar a la gent. I per mitjà de les drogues – un negoci que mou bilions – i
també per i amb la venda d’armes, que encara en mou molt mes. I en això, els
d’Occident en som experts.
El que ens dol, es que ara ja no
podem vendre drogues ni armes a Xina. Em perdut un gran mercat.
Nota: El Tibet fou invadit per
Xina, per evitar l’introducció per contraban de l’opi tibetá, a les províncies
veïnes de Xina. No va ser per ampliar el territori, ni per augmentar la
població. En tenen prou de cada cosa. Però això no es el que s’explica a
“Occident”.
Un altre temor d’Occident, es que
la indústria xinesa es totalment nova i moderna; La seva implantació es molt
posterior a la del mon “occidental”. Xina no te indústria “obsoleta”. I el
temor s’amplia per el fet dels 60 000 xinesos, subvencionats cada any per el govern
xinès, perquè puguin estudiar Ciències i Tecnologies en Universitats
estrangeres.
Males llengües, diuen que el Japó
ha facilitat a Xina bona part de coneixements – químics i nuclears – el que els
hi ha permès formar part del “club” nuclear: Fissió i Fusió nuclear.
I que el Japó, per les condicions
de la rendició en la ultima guerra mundial,
no pot utilitzar en segons quines
formes.
També queden pocs dubtes que la
U.R.S.S. l’hi ha facilitat informació sobre aviació militar: Xina fabrica i
disposa del millor model de caçabombarder d’origen soviètic:
El
XZ-21 amb velocitat tres vegades la del só – 330 m/s x 3 ≈ 1
km/segon – amb possibilitat de vol a 20 000 metres d’altitud.
Ja fa uns quants anys, - de l’any 1
962 – disposa de coets llançadors de satèl·lits de 5,5 tones.
Amb ells ha cobert la totalitat
del territori, amb xarxes via satèl·lit,
per comunicacions i ensenyament.
Necessiten que els enviem els fideus per Nadal
? Parlem-ne.
A pesar de que oficialment la
renta per càpita espanyola es de uns 10 000 dòlars anuals, uns 25 milions d’espanyols disposen de una
renta neta, inferior als 5 000 dòlars.
Per mes de la meitat de la
població espanyola, si fa o no fa, com la dels xinesos
Nota: No oblidem que a Espanya, el
70 % de les terres cultivables son propietat de 200 famílies.
Bé podria ser que molt aviat,
fossin ells, els xinesos, els que ens enviessin a nosaltres els fideus entre
moltes altres coses, com pells, roba, seda, ordinadors i televisors, com també
vaixells, submarins, trens d’alta velocitat, i també eines, llapis i bolígrafs
i rellotges electrònics a “duro el quilo”.
Si tenim i podem
fer “caritat”, fem-ho amb qui ho necessita.
A pesar de tota la propaganda
mediatitza - sobre els “pobres” xinesos -, a ells i ara, no.
No els ofenguem: Seria
políticament perillós i comercialment incorrecte.
No oblidem que per cada
“estadounidense” , per cada “soviètic” o cada “europeu” ja tenim 6 xinesos
I per cada espanyol, uns 40 i per cada català. 250 . Per ara i de
moment.
Deixem Xina per el xinesos i
esperem que ells deixin Espanya per els espanyols. Segons dades de Sidney –
Austràlia es el refugi per milions de japonesos i xinesos – la “cosa” no esta
gens clara. Xina no te sistema bancari a l’estil occidental. Els crèdits van de
família a família i de persona a persona.
Entre
famílies es concedeixen crèdits per crear establiments a l’estranger.
Parlem de crèdits: Si Xina, dels 6
000 dòlars USA, de renda per càpita, només n’utilitza 5 000 – cosa molt
raonable degut a que l’actual població estava acostumada a un alt nivell de
pobresa – cada any disposa de:
1
500 000 000 x 1 000 = 1 500 000 000 000 = 1,5 bilions de dòlars anuals
Aquest seria l’estalvi. amb el que
la població xinesa podria estendre el seu comerç i la seva indústria, per tot
arreu:
Recordem que som els occidentals.
els que hem inventat allò de que, el diner no te fronteres.
Deixem els xinesos tranquils i
anem per un altre cosa:
Seria convenient, per els que
tinguin “esperit” matemàtic, seguir amb atenció el que segueix.
Per els que no en tinguin, tampoc
els anirà malament.
De l’existència de Adam i Eva,
Abraham, Jacob i Isaias, no en tenim cap prova fiable, com no sigui el relat
bíblic, del que, per el que fa a fets i persones històriques, es ben poc – gens
– fiable.
Però de la veracitat del fets de
la relativitat i mecànica quàntica,
en tenim la prova diària en tots els acceleradors de partícules:
Centenars en tot el mon.
Aquests fets sempre han existit –
des del primer instant de l’Univers – però només s’han pogut provar i mesurar
al disposar de la instrumentació adequada: Els Sincrotrons. De la mateixa
manera que no es vam assabentar que hi havia bacteris, fins que vàrem disposar
de microscopis. El que durant segles havia sigut la “Colera de los
dioses”, els instruments òptics ho varen
convertir els “Bacteris del còlera”.
Ningú em
negarà que existeix una certa diferencia entre una cosa i l’altre.
Dues formules que sempre tindrem
de recordar Constant: c ≈ 3.108 m/s
Einstein: e
= m x c2 e
= energia en Juls m = kg
Planck: e
= h x f v
= freqüència en Hertz h = 6,6.10-34 Js
De la Lògica: Si A = B
i A = C podem pensar que: B
= C
Amb les formules anteriors i si juguem
– amb lògica – amb elles, obtenim:
m = c2 / e c
= √ ( m / e ) e / c
= m x c
m x c2
= h x f f = m x
c2 / h m = h x f /
c2
D’acord amb la relativitat, varia
la magnitud del temps, espai i massa, segons la seva velocitat
en referència a un estat immòbil. Degut a la dificultat – impossibilitat –
d’accelerar masses importants a la velocitat de la llum, s’estudia aquest fet
en els acceleradors de partícules.
Degut a la seva petita massa, es
possible accelerar certes partícules fins molt a prop de la velocitat de la
llum i estudiar els efectes de la velocitat sobre la partícula.
Segons Lorenz: y = 1 / √ ( 1 – v2 / c2
)
v = velocitat c =
3.108 m/s
Contracció del temps: t = t’ / y t’ =
temps en repòs.
Contracció de longitud l = l’ / y l’ = longitud en repòs
Augment de la massa m = m’ x y m’
= massa en repòs
Exemples : Suposem que la Tècnica
avança fins al límit de poder enviar un coet, amb una velocitat quasi igual a
la de la llum – menys 1 m/s – fora del la nostre galàxia.
En el coet
va com a viatger, un home de 60 kg de
massa i 1,80 m d’estatura.
La
velocitat del coet = 299 999 999 m/s, siguent c = 300 000 000 m/s
La duració
del viatge = 1 000 000 d’anys terrestres.
Factor y y = 1 /
√ ( 1 – v2 / c2 ) = 12 247
Contracció de 1.106 a. 1.106 / 12 247 = 81,7 anys en el coet.
Contracció de 1,80 m 1,80 / 12 247 = 147.10-6 metres el coet
Augment de 60 kg. 60 x 12 247 = 735.103 kg.
en el coet
Amb refer. a la Terra: L’Home te 60 kg de massa, 1,80 m d’estatura i 1 milió d’anys.
Amb refer. al coet: L’Home te 73500 kg de massa, 147 milionèsims de metre i 81,7 anys
Tota això te molt poc a veure, amb
el que ens ensenyen a les pel·lícules: Tenim en el coet un passatger que no
arriba al mil·límetre d’estatura i amb mes massa que una balena.
I al cap de deu anys del
llançament, i considerant que tenia 40 anys quant va sortir, ara només té:
Hores en 1 any 10 anys x 365 Dies x 24 hores =
87 600 hores
Envelliment: 40 anys + ( 87 600 / 12 247
) = 40 anys + 7,15 hores.
Nota: Els 10 anys de vol, dintre el coet
s’han convertit en unes 7 hores.
Nota: A la velocitat – exacte – de
la llum, els termes serien infinitament grans o petits
Igualant v2 = c2
y = 1 / √ ( 1 – 9.1016 / 9.1016
) = 1 / √ (1 – 1) = infinit
En aquesta situació, tindríem si
això fos possible ( res pot arribar a la velocitat de la llum )
Temps infinit a la Terra: Temps
en el coet = 0
Longitud infinita a la Terra Longitud
en el coet = 0
Massa igual a 0 kg a la Terra Massa en el
coet = infinita
Ara ja podeu jugar a “viajes
espaciales” fins les galàxies mes
pròximes o llunyanes.
Tingueu en compte que els límits
de l’Univers els tenim a 15.109
anys x la velocitat de la llum:
Km/any llum: 1 any llum = 365 d x 24 h x
60 m x 60 s x 3.108 m / 1 000 m = 9,5.1012 km
Als confins de l’Univers: 15.109 x 9,5.1012 = 142,5.1021 km.
Nota: Cal acceptar-ho com una
aproximació. Ànim: Camp per córrer, no ens en falta.
Contant els km. un per un i un
cada segon, durant les 24 hores del dia – sense cap descans – necessitaríem:
segons per any: 60 x 60 x 24 x 365 = 31,5.106 s.
Anys de comptatge: 142.5.1021 / 31.5.106 =
4,5.1015 = 4 520 000
000 000 000 anys
Edat de l’Univers: 15 000 000 000
anys
Si dividim una cosa per l’altre,
necessitem 300 000 vegades l’edat de l’Univers per contar-ho.
Pot ser que vos pregunteu: Que te
que veure tot això amb la Electrònica ? Tres coses importants.
Primera: Aprendre a fer anar la calculadora,
Segona: Aprendre a pensar per el vostre compte.
Tercera: Un Tècnic en Electrònica, pot ser qualsevol
cosa menys un ignorant.
Ja vos vaig advertir que la
Electrònica es una Tècnica difícil.
De fet i per situar-nos, el que coneixem
per Electrònica, va començar amb la radiació electromagnètica, fa uns 15 000
000 000 d’anys.
La primera partícula amb carrega
elèctrica en moviment, fou la primera “emissora” amb radiació d’ones
electromagnètiques, de longitud calculable
I aquí es on “entra” Planck i els
seus fotons. Ho deixarem per un altre dia.