F.P. 9. Pensar i fer. E.I. Tecnologia R. Rafanell 22/10/76
Equació de la saviesa: Saber = Experimentació = Pensar i fer. ( Baruch de Espinosa )
Es considera que la experimentació científica, comença realment amb Galileu Galilei.
La “nostre” civilització, neix de manera fonamental, a Grècia. Els grecs despreciaven el fer.
El fer era cosa dels esclaus
Els ciutadans lliures, es limitaven a pensar. Convençuts que amb el pensament s’arriba a la raó i amb ella a la Saviesa
Aixis, durant quasi tres mil anys, la gent “important” s’ha dedicat a “pensar”.
A buscar la “veritat” per mitjà del “raonament”. Quant la “raó” no els facilitava les coses, aquestes passaven a ser propietats “divines”.
Exemple: Si les coses cauen, es perque aixis ho han disposat els Deus.
Dic Deus en plural, perque els grecs entenien una colla. Tots o casi tots, situats en un turó conegut per Olimp. Podien triar el que mes els agradava, segons les seves necessitats.
Aquesta qüestió de les “causes divines” no era un invent exclusiu dels grecs. Avant d’ells – i d’això en tenim noticies certes – Assiris, Perses, Hititas, Sumeris, Babilonis, Egipcis, Eritreus, Mayas, Asteques, Xinesos, Coreans, Indis, i una llarga llista de tots els pobles, que per alguna circumstancia, vivien aïllats dels demés, havien inventat els seus deus i els sacerdots que els representaven:
Perquè un Deu sense sacerdots o sacerdotesses, no arribava a ser gran cosa.
De fet, l’importunaria d’un deu, era sempre proporcional a la importància dels seus sacerdots, dintre la cultura del poble respectiu.
Pro això forma part de l’estudi de les religions i com diuen els pagesos del Maresma, això ara no toca.
Tornem a Galileu: Per els seus experiments, no disposava de cronometres ni tant sols dels sistema mètric decimal. Segons diuen, l’espai es mesurava a pams i el temps tot cantant, per compassos.
Comença amb l’estudi de unes relacions aritmètiques, ensenyades per un canonge de Bolonia als seus alumnes: Vegem-les:
t + t t2
0 0 + 0 = 0 0 x 0 = 0 = 0
1 1 + 0 = 1 1 x 1 = 1 = 0 + 1
2 2 + 1 = 3 2 x 2 = 4 = 0 + 1 + 3
3 3 + 2 = 5 3 x 3 = 9 = 0 + 1 + 3 + 5
4 4 + 3 = 7 4 x 4 = 16 = 0 + 1 + 3 + 5 + 7
5 5 + 4 = 9 5 x 5 = 25 = 0 + 1 + 3 + 5 + 7 + 9
6 6 + 5 = 11 6 x 6 = 36 = 0 + 1 + 3 + 5 + 7 + 9 + 11
7 7 + 6 = 13 7 x 7 = 49 = 0 + 1 + 3 + 5 + 7 + 9 + 11 + 13
etc....
Notem que: +t:
son sempre números impars i que la suma dels números impars es igual a t x t =
t2
Sembla que tot l’embolic galileic, del temps i velocitat de la caiguda dels cossos, va començar amb una cosa – aparentment i matemàticament - tan senzilla: Sumes.
Segueix: