F.P. 26.Ciencia i mitjans de comunicació E.I. Tecnologia R. Rafanell 22/10/76
Perquè es parla tant – premsa, radio, televisió – d’art i artistes de “pa sucat amb oli” i tant poc de gent amb ofici, com Poetes, Dramaturgs, Músics, Escultors i tampoc de Metges, Advocats, Lampistes i Paletes ?
Perquè son tan desconeguts en el nostre país, tants Investigadors, que estan treballen en els nostres Universitats i Hospitals ? Que em perdonin els que treballen en l’industria.
Es que fa por o molesta la Ciència, en el nostre país ? Dons si: Les dues coses.
Sobretot a la gent que es considera “instal·lada” socialment i que de cap manera vol i desitja que res canviï-hi. I si no queda altre remei, - en la anomenada transició política actual, en tenim una bona mostra – que sigui con es diu en el “Gatopardo”:
Cal canviar de gossos, per no haver de canviar de collars.
Vosaltres voleu entrar, segons sembla, en el mon de la Ciència i la Tècnica.
Sabeu com es diu el “mandamas” en el “Consejo Superior de Investigaciones Cientificas” abreviat C.S.I.C. espanyol ?
Penseu que cobra – cada mes – dels impostos que paguem nosaltres.
Teniu noticia de cap dels treballs atribuïbles al C.S.I.C. ? Segur que no.
Es considera que dels 240 dies laborables anuals dels treballadors espanyols, 140 es treballa per cobrir els gastos del “Presupuesto del Estado”. Entre ells els del C.S.I.C.
Es que no es mes – perdó tindria que ser – important el sistema d’investigació científica, per el previndré de la nostre nació – perdo: Estat – que qualsevol club esportiu o algun maldestre rascaguitarres que volti per aquí, vingut expressament - no faltava mes ! – de U.S.A. ?
La discussió es que si es possible treballar correctament – tan l’hi fa d’Advocat, com de Lampista – sense ofici i sense ser una professional. Tornem a discutir que cal mes: Educar o Instruir. Perque al davant dels mitjans de comunicació, ens cal separar la palla del gra:
Estar educats per empassar-nos tot els que ens donguin o instruïts per conèixer el que realment es informació del que desinformacio. Perque hi tenim les dues coses. I cal triar.
Al pas que anem i amb el temps, els d’aquí estarem molt ben educats – per colocar-nos – pro la feina ben pagada serra per els instruïts en la ciència i tècnica, que a la quieta, vindran de fora, destruint les nostres empreses i portant les seves. Aquest procés fa temps que ha començat. Fem “números”:
Àsia te uns 3 000 000 000 d’habitants. L’índex de creixement del 2,3 %. L’aument anual es
3.109 x 2,3 / 100 = 69 000 000 d’habitants.
Suposant que la meitat estiguin destinats a la “exportació” tindrem:
6,9.107 / 2 = 34,5.106 = 34 500 000 possibles emigrants cada any.
Ben repartits entre la població del “primer mon” - 1 200 000 000 d’habitants – a Catalunya, amb sis milions – 6 000 000 – ens en toquen:
34,5.106 x 6.106 / 1,2.109 = 172 000 cada any.
Sembla impossible, pro d’una manera o altre, vindran.
El que mes cou, que allà si que no tenen por a la Ciència n’hi a la Tècnica.
La Índia es el primer productor d’acer del mon. Indonèsia el primer productor de components electrònics. I aquí que ? Dons per no variar, parlant del Barça.