F.P.      30.Els llibres i les matemàtiques E.I.       Tecnologia        R. Rafanell        22/10/76

 

Heu pensat mai, perque en una novel·la, no apareix mai una formula matemàtica ? No hi sol haver mes números que els de la pagina.

 

Ho perque els llibres de matemàtiques, no tenen argument ? Mai s’ha escrit una Poesia només amb formules i números. I menys encara una Tragèdia.

Nota: Un Polac ho va provar-ho, creant un nou llenguatge. No va tenir masa èxit. 

 

Matemàtica:

 

Potser, el llenguatge mes descuidat, es el referent a la matemàtica. Segons B. Rusell:

 

La Matemàtica – matessis en grec – es la Ciència que utilitza paraules senzilles, per expressar idees complexes.

 

A vegades es considera la matemàtica – tant pura com aplicada – com a subjecte o expressió del sentit comú. La realitat, es que sobrepassa les possibilitats del que en diem sentit comú i pot anar mes lluny de la intuïció i la imaginació humana.

 

            Per algunes persones – moltes – es inaprensible: No poden reduir-la al sentit comú.

 

En general es divideix per el seu estudi, en:

 

Matemàtica aplicada:     Sistema o Geometria que tracti de l’espai del que tenim o podem tenir experiència. Exemples:

 

Àrea de la superfície d’una esfera: matemàticament = diametre2 x pi

Àrea de la superfície d’un   cub:     matemàticament = base2          x 6

 

Matemàtica pura:          Sistema de nocions abstractes, amb regles de combinació que obeeixen a la Lògica formal. Exemples:

 

Si A es veritat  i B es veritat C es veritat: matemàticament = A  i B = C   Funció lògica ( i )

Si A es veritat o B es veritat C es veritat: matemàticament = A o B = C   Funció lògica ( o )

 

Comprendre el significat dels números, no es tant fàcil com l’hi pot semblar. al que no hi esta habituat. Per això es diu, que molta gent pot ser numèricament analfabeta.

Suposem que ens lloguen per contar números, a un per segon. Sembla fàcil ? Provem-ho.

 

Amb temps sense pauses. Si fos amb dies  de 8 hores contant, caldria multiplicar per 3 els temps de comptatge.

 

Quantitats:                    Temps de comptatge:

 

                        100                                      1     segon

                        101                                       10     segons

102                                  100     segons

103                                      16,6   minuts

                        104                                  166,6  minuts

                        105                                    27,7  hores

106                                  277,7  hores

                        107                                    10,5  dies

                        108                                  115,7  dies

109                                    31,7 anys

                        1012                                   31,7  mil·lenis

1015                     31 709,8  mil·lenis

 

Per comptar un bilió d’aconteixements a un per segon, amb dies de 8 hores de treball, necessitaríem – pràcticament – un milió de milenis:  Això ja costa d’imaginar.