F.P. 31.Lletres i números. E.I. Tecnologia. R. Rafanell 22/10/76
Realment tenim consciència de la grandesa dels grans números ? De fet, si ens trobem amb ells, per alguna circumstancia, mai els contem. En refiem que el cervell ens farà aquesta feina mes o menys automàticament, que ens donarà una resposta també mes o menys adequada a la situació.
Pro i si no la te ?
Mes d’una vegada vos trobareu amb pseudo intel·lectuals, que al per la seva incapacitat mental numèrica, s’escaparan de la situació, dient o deixant entendre, que a ells no els calen números, ja que ells son de “lletres”.
El pitjor del cas, es encara no s’han enterat, que moltes de les premisses que fins fa poc eren cel camp exclusiu de filòsofs i poetes, avui ho son de físics, biòlegs i informàtics.
Que les “elucubracions” pròpies de “cenacles” d’intel·lectuals, sobre l’origen, estat actual, i futur del Cosmos, ara es decideixen en els acceleradors de partícules – Sincrotrons – d’alta energia.
I no en les reunions de “treball” d’intel·lectuals de l’alta i baixa burgesia. Aquesta gent, a Barcelona, tenien la seva Universitat en el carrer Tuset i els mes progres al Cadaqués i alguna estona a can Quimet. Era la “gauche divine”.
Pro també trobem matemàtics, per els que es completament impossible escriure res que assemblí a un conte o una novel·la. Rebuscant en l’historia de la Literatura, els matemàtics no existeixen i els de “lletres” si.
El cert es que si que hi son: Pro es curiós que son ignorats com a físics o matemàtics.
Qui de vosaltres ha sentit Dir. sap, que Alexis Carroll, l’autor de Alícia en el apis de la meravelles, era una gra matemàtic. I com ell, molts mes. Pro deixem-ho i anem als números.
Un any llum equival a aproximadament a una distancia de deu bilions de Kilometres.
1) Quina quantitat es en metres ?
2) Quant tardaríem e contar-los a un per segon ?
3) Feu un esforç i procureu contestar a les preguntes anteriors
4) Si no podeu o no vos atreviu a fer-ho mentalment, feu-ho amb la calculadora.
Un cos humà adult, esta format per 50 000 000 000 000 = 1012 = cinquanta bilions de cel·les.
Nota: Per els anglosaxons ( U.S.A. i U.K.) 1 bilió = mil milions = 109
Per la resta del mon, un bilió = un milió de milions = 1012
Molt de compte amb certa literatura tècnica i de divulgació. Quasi sempre les temperatures son amb escala Fanhereit i els grans números amb bilions “americans”.
Per comptar 50 bilions de cel·les a una per segon, necessitaríem:
1 any = 365 dies x 24 hores x 60 minuts x 60 segons = 31 536 000 segons
50.1012 / 31,5.106 = 1,6.106 anys
Un milió i mig d’anys, esta fora de les nostres possibilitats fisiològiques i només hi podem tenir accés, per mitja de les matemàtiques.
Un cas semblant de grans números, el trobem amb la hemoglobina: Part de la sang ahont estant els globus rojos. S’en fan i desfan uns 20 000 cada segon. Amb una vida mitja de 70 anys, tindrem:
20 000 g x 70 a x 3 153 000 s = 44.1012 globus fets i desfets.
44 bilions d’unitats al llarg de la nostra vida, es una bona quantitat.
No es pot negar que el sistema sap treballar i que ho fa, - almenys fins ara - millor que qualsevol robot dels que actualment tenim a la nostres disposició.