F.P. 34.Particules i antiparticules. E.I. Tecnologia R. Rafanell 22/10/76

Les partícules es creen per duplicat: Tenen la seva antiparticula. Els duplicats son iguals pro al revés.

Nota si en mirem en un mirall, nosaltres serem l’imatge real i la que veiem en el mirall, l’imatge virtual.

Aquestes coses agraden molt a la Natura. Si ajuntem les mans com si estiguéssim pregant, fixem-nos que juntes es complementen. Separant-les el dit gros d’una, es dirigeix capa l’esquerra i l’altre cap a la dreta. Les mans son igual pro no son idèntiques.

Podríem pensar que una es l’imatge virtual de l’altre.

Un electró amb carrega elèctrica negativa, te com antiparticula un positro amb carrega elèctrica positiva. Si xoca una partícula amb una antiparticula, les dues desapareixen com a tals, deixant una quantitat d’energia equivalent a les dues masas.

Fins fa poc, menys de cinquanta anys, teniem l’idea de que l’àtom era una espècie de sistema solar en miniatura: Tot ben ordenat, amb òrbites be definides d’acord amb Newton. Ara sabem que no es aixis.

L’electró camina al voltant del nucli, seguint una forma d’ona – moviment senoidal – amb períodes complets. I només pot estar en una òrbita en la que pugui tenir freqüències en les que la longitud d’ona del cicle, permeti períodes complets.

Aixis es limita el nombre d’òrbites electròniques possibles.

Aquest moviment comporta una acceleració i deceleracio en el moviment de la partícula i la seva carrega elèctrica.

D’aquesta forma, es crea una radiació electromagnètica al voltant de l’electró. Aquest queda envoltat de fotons, que l’acompanyen en el seu viatge al voltant de l’àtom.

Recordem que un camp elèctric variable, crea un camp magnètic també variable i viceversa.

Els dos efectes – elèctric i magnètic – es permuten l’un en l’altre produint un efecte únic:

Una radiació electromagnètica que s’estén en totes direccions en forma d’ona transversal.

Plana i no esfèrica.

Energia en els camp elèctric i magnètic: L’energia es mesura en Juls.

Camp elèctric: e = u² x capacitancia elèctrica (ε_o) = Juls

Camp magnètic: e = i² x permeancia magnètica (μ_o) = Juls

En els circuits electroconductius:

e = i² x t / S e = u² x C e = i² x L

Siguent: S = Siemens C = Farads L = Henris e = Juls i = Ampers u = Volts

Això es també es vàlid per partícules internes del nucli: Tampoc esta quietes.

L’àtom el podem comparar – compte amb les analogies – amb un rusc amb totes les abelles en moviment. Com un eixam de partícules reals i virtuals.

Es significatiu en la Física, que el xoc de les partícules i antiparticules: Desapareixen en el no res.

De les restes del xoc, no en queda mes que algun “paquet” d’energia: Algun foto. Una partícula sense masa ni carrega elèctrica.

De moment, a falta de mes explicacions, limiteu-vos a pensar en l’àtom com una munió de partícules en moviment, de les que només tres son relativament estables en el temps:

Elector, Protó i Neutró i que tot passa en un volum esfèric de: v = d² x 0,523