F.P.      43.Quimica, temps i vida.          E.I.       Tecnologia        R. Rafanell        22/10/76

 

Per mitja de la Qimica de síntesis, sobtenen coses com las Sulfamides i el Cloramfenicol. Fa menys de quatre dècades, amb aquest s dos productes i el DDT, fou possible eradicar malalties pràcticament mortals, com les infeccions en els quiròfans, el tifus, molts tipus de malària i un llarg, molt llarg, de malalties infeccioses ocasionades per bacteris.

Las morts per part, varen baixar del 11 % al 0,5 % en el mon occidental. Una cessaria que era una mort segura per la mare i per el fill, amb les sulfamides i antibiòtics, es ja una intervenció quirúrgica segura, pràcticament en tots els casos.

Nota: Últimament s’ha parlat molt malament del DDT: Pro gràcies a ell, es pogué quadruplicar la producció agrícola, en un temps molt crític, degut a les dues grans guerres mundials. També cal dir que gràcies al mateix producte, desaparegueren moltes malalties tropicals.

Posteriorment, i per síntesis química, han aparegut un grup d’antibiòtics, amb els que s’han pogut eradicar moltes de les patologies de procedència bacteriana.

Nota: Els antibiòtics no son útils contra enfermetats de procedència vírica: Exemple el grip.

 

Del grec:          Patologia:         Pato: malaltia                Lògia: estudi o tractat.

 

Per el que fa a l’espècie humana, dels 200-400 milions d’habitants durant uns 6 000 000 d’anys, s’ha passat a una població de 5 000 000 000 d’habitants.

Amb aquest ritme de creixement, aviat hauríem ocupat tot l’espai – i materia – de l’Univers. Exemple de càlcul. Utilitzant una “formula” bancària:

            Capital actual x ( 1 + interès anual / 100 ) anys = Capital + interessos

            Percentatge de creixement anual ( i )     = 2,5 %

            Masa total de l’Univers:                          = 2.1052 kg

            Masa de un individu:                             = 70 kg

            Màxim possible d’individus: 2.1052 / 70   = 2,8.1050  individus.

Amb aquest percentatge de creixement anual – 2,5 % - podem calcular quants anys necessitem per convertir tota la masa de l’Univers en masa humana:

            Log( 2,8.1050 / 5.109 ) = 40,74               Log( 1 + (2,5/100)) = 0,0107

            Anys:   40,74 / 0,0107 = 3 799,7 anys

Amb 3 800 anys, l’espècie humana – si això fos químicament possible – s’hauria convertit en tota la masa de l’Univers.

Ho sigui que de “viajes i colonias espaciales”, tant grats a la ciència ficció, res de res.

En general, quant ens referim a un interval de temps, el que fem es comparar-lo amb un altre interval, com pot ser el dia o l’any terrestre. 

Pro si prenem com a interval mostra, un altre interval com seria – per exemple – la duració probable de l’Univers, les coses serien – numèricament – molt diferents:

            Duració probable universal = 30.109 anys (30 mil milions d’anys)

            Duració probable humana  = 70 anys

            Duració individual humana = 70 / 30.109 = 2,3.10-9 anys universals.

Vivim un 2,3 milionèsim del temps universal, en comptes de 70 anys terrestres. Diferents punts de vista.