F.P.      44.El creixement de l’espècie humana.   E.I        Tecnologia        R. Rafanell        22/10/76

 

El creixement de l’espècie humana – com el de qualsevol altre espècie - te límits físics. Coneixem la quantitat de materia de l’Univers i per tant podem calcular la seva conversió  en masa humana.

L’idea de construir “colònies espacials” esta be per pel·lícules i novel·les de ciència ficció, pro no per la Ciència: Sense ficcions.

 

Etapes de la formació de la Terra: ( Aproximacions )

 

            4 500 000 000 d’anys:   Es forma es sistema solar i amb ell, la Terra.

            . . . . . . . . . . . . . . . . . .   Ausencia de vida.

            3 500 000 000 d’anys    Comença el Precambric.

               600 000 000 d’anys    Comença el Paleozoic.

               200 000 000 d’anys    Comença el Mezozoico

                 60 000 000 d’anys   Comença el Cenozoico.

 

En grec:           Paleozoic         Vida antiga

                        Mezozoico        Vida intermitja

                        Cenozoico        Vida recent

 

Animal marítims:                       Apareixen fa uns 400 000 000 d’anys

Amfibis i boscos:                      Apareixen fa uns 300 000 000 d’anys

Insectes:                                  Apareixen fa uns 200 000 000 d’anys

Animals terrestres:                    Apareixen fa uns 100 000 000 d’anys

 

Tot això son aproximacions a la realitat, conseguides per mitja de la Paleontologia.

Tornem al nostre viatge a les cel·les:

 

Podem pensar que tota l’informacio de contenen, n’hi haurà molta de repetida. No. Cap celula es idèntica a un altre. No tenim de confondre es que es igual amb el que es idèntic. Son coses diferents.

 

Si tot tots fóssim idèntics, no caldrien – serien inútils – els carnets d’identitat. Precisament perque som iguals – a tots ens  identifiquen per mitja del carnet – pro no idèntics, es per el que la llei ens identifica per mitja d’un document d’identitat.

 

            Que joc soc jo i no un altre, tots – cada u – n’estem segurs.

 

En una ejaculació humana, es disposa de uns 5 000 000 d’espermatozoides. D’aquests, només un arribarà a fecundar un òvul, I cada un de nosaltres, queda determinat per aquell espermatozoide i per un únic òvul.

Les expectatives de ser jo, son de 1 / 5 000 000 i per acabar d’arreglar-ho, la meitat dels espermatozoides porten un cromosoma X i l’altre meitat un cromosoma Y. D’ells depend que l’embrió produeixi un feto, que al final sigui mascle o femella.

Aixis, la probabilitat de que jo sigui jo, depend de la meitat de un cinc milionèsim.

 

Tots els homes – malament anem si només ho som nosaltres – son iguals davant la llei, cosa que només s’ho creuen els molt innocents.

 

Com deia no se qui  i no se quant – Cervantes en la 2ª edició francesa del Quixot. Empresonat en el Castell de S. Marcos: Lleó - :

 

Aquí cumplio su sentencia,

un ladron principiante.

Que no pudo probar su inocencia,

por no haber robado bastante.

 

De la raó d’aquests versos, en tindrem ocasió de veure-la en moltes ocasions.

Que això no te res ha veure amb la Electrònica ? No badem:

 

Que les coses son com son i no com les veiem o diuen que les hem de veure.

I es que els Electrònics, també tenim de viure en aquest mon.