F.P. 545.3 Qui es qui. E.I. Tecnologia R.Rafanell 22/1076
De BOGLIE:
La seva fama es deu a la seva formula:
λ = h / m x v λ: longitud d’ona h: constant de Planck
m: masa v: velocitat
i també:
h = p x λ p:
moment λ: long.
d’ona
Einstein deia que
tot foto cal que tingui un moment ( p ) – mecànic – determinat dividint la seva
energia per la seva velocitat. Expressant (e) per la formula de Planck ( h x f
):
p = h x f / c f: frequencia c: velocitat de la llum
Frequencia i
longitud d’ona es relacionen per:
Una ona de frequencia ( f ) que es
mogui a una velocitat ( c ) tindrà una longitud d’ona:
λ = c / f c: velocitat
de la llum f : frequencia
λ:
Longitud d’ona
La equació p = h x f / c es pot expressar per:
p = h / λ p: moment λ: longitud d’ona
Einstein relaciona
el moment – propietat de les partícules – amb la frequencia o longitud d’ona,
propietat associada a les ones electromagnètiques.
De Boglie decideix que la equació te de ser aplicable
en els dos sentits:
La frequencia o longitud d’ona associada a un electró amb un moment ( p
) te de resultar tant real, com el moment associat a un foto d’energia h x f.
Ho expressa per mitja de:
λ = h / m x v m:
masa v: velocitat
i també:
h = p x λ p:
moment λ: longitud
d’ona
Simplificant:
Tota partícula amb masa ( m) i
velocitat ( v ) porta associada una longitud d’ona ( λ ).
Quant mes gran sigui la masa de la
partícula, mes curta serà la seva longitud d’ona.
Per observar una
ona mesurable, cal que la masa – de fet el moment p = m x v - sigui molt petita, cosa que explica que
aquest fenomen no pogués ser observat, fins a disposar de partícules
extremadament petites, per poguer experimentar i mesurar. Exemple: Electrons.
Masa de un electró: 9.10-31 kg
Un zero i coma, seguit de 30 zeros i un 9: 0,000 000 000 000 000 000 000 000 000 000
9
S’ha confirmat l’existència d’aquestes “ones de materia” que va prediure De Boglie.