F.P. 59.1 La Kabala i la Raó E.I. Tecnologia R.Rafanell 22/10/76
Per el que comencem d’ara endavant, cal que quedin clares algunes coses, aparentment poc lligades amb la “electrònica”, pro que decideixen la conducta de molta gent. Son els conceptes de:
La kabala i la racionalitat:
Tothom ha tingut en alguna ocasió, l’impresio de que les coses son poc i mal explicades.
I no sols en les Escoles i Universitats.
També en els llibres de text i de divulgació Tècnica i Científica.
Cal tornar enrera en el temps, per entendre el perque moltes coses no s’entenen.
En el nostre país – i també en molts altres – coexisteixen dues maneres d’explicar tant el que ara es desconegut, com el que es conegut. Comencem per la kabala
Segons la kabala: A Espanya, reneix a Lleó – segle X – gràcies a un tal Njimedes
a) Interpretació del significat dels signes, figures i altres coses, per la seva forma i posicio.
b) Nomes els iniciats en la kabala, poden interpretar, entendre i explicar el seu significat.
c) En la kabala, es considera la ment dissociada del cervell.
d) En la kabala, els sentiments – contracció de sentits i ment - es situen en el cor.
Segons Aristotil, el cervell controla la temperatura corporal: Quant el cos s’escalfa, surten mocs per el nas i baixa la temperatura del cos. Això ha sigut “ciència”, durant quasi tres milenis.
La kabala neix fa uns vint mil anys, a la Mesopotamia – la vall entre el riu Tigris i el riu Eufrates – estada de pobles com els Hititas, Sumeris, Babilonis i Israelites. I lloc de pas de Perses i Assiris. Actualment, una vall del Iraq.
Impregna el raonament del poble d’Israel, per l’interpretacio d’un dels llibres bíblics: El Talmud.
A traves del poble d’Israel – popularment poble jueu – arriba a la Península Ibèrica.
A Lleó – Espanya segle X – s’uneixen els gods – sinònim de bàrbars – i les restes de l’Imperi Romà en la península, acceptant la kabala com a base d’una cultura cívica i religiosa comuna.
A Europa ja feia un segle que tenien l’Imperi Carolingi – civil – i el Sacre Imperi Roma com a forma bàsica religiosa entre gods i romans.
El mot “god” significa estranger i bàrbar. Els bàrbars – gods – accepten la superioritat del Sacre Imperi i aquest es dedica a coronar Reis i Emperadors, amb el Poder Absolut, que ve de Deu, a traves i per mitja de l’Església Romana.
Els pobles respectius, no pinten res en aquest joc de Poders. Els pobles sotmesos a la barbàrie, civico-religiosa, nomes serveixen per construir castells, palaus, convents i catedrals, sigui com a servs o com esclaus.
Com que no disposaven de diners, no podien pagar impostos. El que si feien, era pagar l’equivalen a l’impost a pagar, en forma de “prestació personal de treball”: Treballar sense salari, durant un temps.
La duració d’aquest temps de prestació, el determinava el “senyor” de torn.
Nota: Aquest tipus de pagar impostos, encara es vigent en molts municipis actuals. D’aquesta forma, molts terratinents, tenen assegurat el manteniment – gratuït o molt barat – de camins i accessos a les seves propietats, fent passar per cosa publica el que es exclusivament privada.
Nota: Tindrem d’aclarir l’importancia que han tingut a Occident, els cinc llibres de l’Antic Testament i de com cal interpretar-los, segons els coneixements actuals. Continua.