F.P. 59.2 La kabala i la raó E.I. Tecnologia E.I. R.Rafanell 22/10/76

A Europa – de fet a tot arreu – la probabilitat de vida oscil·lava entre els 30 i 40 anys. Els Grecs, “mataven” els seus herois, als 33 anys: Ulises, Alexandre, Crist, etc.

Les coses no milloren fins que, en el segle XVI i a traves de França, arriben les primeres llavors de patata, portada del continent americà.

La possibilitat del conreu de la patata, fa desaparèixer la fam d’Europa i la probabilitat de vida mitja s’allarga fins als 40-50 anys.

No s’allarga mes, perque el que no fa la fam, ho fan la verola, el tifus, la sífilis, el tètans, la tuberculosis, les neurones, i un que mes llarg etc, etc. Tinguem en compte que la mortalitat infantil a Europa, fins fa uns dos-cents anys, era entre el 16 i el 22 per cent, segons l’any.

Amb aquest augment de probabilitat de vida – uns 10 anys mes – els pobres podien construir mes castells, palaus, convents i catedrals.

Encara els quedava temps per construir les seves cabanes. Que de fet, tampoc eren seves perque tant les cabanes com ells mateixos, formaven part de la propietat del senyor de torn.

I sobretot, els servs, s’utilitzaven per fer les guerres – la majoria “santes” – que solien durar mentre quedaven pobres per matar.

Acabats els pobres, - els servs – els clergues i militars de cada bàndol, es posaven d’acord, es repartien el que quedava i s’acabava la guerra.

A Europa, les guerres mes famoses – històricament – foren les tres Creuades, la dels Cent anys i la dels Trenta anys

Tot això. en menys de tres segles. Ho sigui, que durant un mileni, l’estat natural de la qüestió era la guerra, amb petits intervals de pau.

De fet, no han canviat masa les coses. Nomes que ara, als clergues i militars si han afegit els polítics i economistes. Com es diu popularment, “eramos pocos i pario l’abuela”.

Les guerres ja no son – diuen – religioses: Son Polítiques i Econòmiques.

Nota: Els camins, ponts i carreteres, ja els havien construït els romans.

L’ idea de millorar l’infraestructura ve de lluny. La xarxa de comunicacions entre “capital” i “províncies”, fou una cosa inventada per els romans.

Aquesta xarxa era completament necessària per la recaptació d’impostos, que en aquells temps, eren “pagats” en forma de gra – cereals – i animals de las províncies i destinats al manteniment de la “capital del Imperio”.

Les “perifèries” versus províncies, sempre han pagat el “gasto”. I no precisament el seu.

Nota: Això de construir ponts, camins i carreteres, no es cosa inventada per els polítics actuals. Precisament, un del títols que s’auto-otorgaven els Cèsars Romans, a mes del de Deus, era el de:

Súmmum Pontifice: Gran constructor de ponts.

Aquest títol fou acceptat per el Bisbe de Roma, convertit mes tard en Papa de l’Església Catòlica, Apostòlica i – no faltava mes – Romana.

El gran canvi sobre tot això, com a forma de canviar-ho, es feu durant la Revolució Francesa. Els servs deixaren de ser-ho – a França – i passaren a ser ciutadans. Amb el temps – mes d’un segle – l’idea del poder laic, s’ana extenen per tot el mon, que va passar a ser Civilitzat: El que ara en diem Occident.

Continua.