F.P. 59.3 La Kabala i la raó E.I. Tecnologia R.Rafanell 22/10/76
Segons la RACIONALITAT: Reneix a Córdoba al s. X. Per Maimonedes
Les idees pròpies de la racionalitat, s’aproximen mes o menys a:
a) Es racional – subjecte a la raó – tot allò que es pot explicar i entendre.
b) Tothom te la facultat mental del raciocini.
c) Es considera la ment, associada al propi cervell i les seves funcions.
Per un sistema racionalitzat i d’acord amb els successius coneixements, la funció del cor es limita a fer circular la sang per el cos i amb ella, portar aliment – sucre i oxigen – amb el que es pugui generar energia.
El pensar com el sentir, es qüestió d’uns quants grams de sodi i potassi, que en forma de ions, tenen la propietat de crear impulsos elèctrics, entre neurones i el sistema nerviós.
Semànticament, sentiment es una contracció de sentit i ment.
El sentits es sabia – i sabem – ahont radiquen, el que s’ha discutit i encara alguns discuteixen, es que es, ahont s’allotja i en definitiva, que es la ment.
Actualment, per mitja del seguiment de isòtops radioactius dintre el cos, es possible seguir la formació de les idees, per el moviment dels ions – radioactius – del sodi i potassi introduïts en el rec sanguini del cervell i sistema nerviós. Per el seguiment i la possible modificació molecular, els electrònics han posat a punt dos instruments, que han passat a ser clàssics:
El comptador geiger i els aparells de ressonància magnètica que permeten la Tomografia axial computeritzada: El que es coneix vulgarment per T.A.C.
Encara ara tenim la idea de que “la gent te bon o mal cor”, segons el seu comportament cívic. Que estimen o odien amb el cor. Aquesta idea de “posar” els sentiments en el cor, ha sigut àmpliament acceptada i utilitzada fins i tot, en la litúrgia religiosa.
La idea de una ment integrada en el cervell, no va ser prou del gust del vigilants de torn, de l’ortodòxia civico-religiosa. L’idea va ser perseguida per la associació godo-romana, com si fos un perill cívic i una heretgia religiosa: Per ells, eren les dues coses.
Amb la racionalitat oposada a la kabala, comença el que es coneix com a època fosca de la edat mitjana. En els territoris conquistats per gods i francs – a Espanya, les actuals Castellas i els Països Catalans respectivament – apareixen com a ciències, l’Alquímia i l’Astrologia.
A Europa, destaca en aquestes “ciències”, Albert el Magne. Aquí, Ramon Llull i Arnau de Vilanova.
Elements propis – carta magna - de l’Alquímia: segle XII
Quatre elements Tres principis Dues llavors Un fruit
Foc Sofre Femella Tintura
Aire Sal Mascle
Aigua Mercuri
Terra
de Deu del metalls de la Natura de l’Art
Amb tot això i molta paciència, estaven convençuts que podien “transmutar” el plom en or i donar llarga vida als creients.
Continua: