F.P. 59.4 Alexandria i Canterburi E.I. Tecnologia R.Rafanell 22/10/76

A mitjans del segle X, apareix a l’actual Anglaterra, una tal Ricard, Bisbe de Buri. Remou un xic les coses per aquelles terres.

La clase baixa - servs i esclaus – malviu en una ignorància quasi absoluta i amb una manca també absoluta del que avui dia en diem “drets humans”.

Aquell Ricard acaba dient que:

Les lleis les dicten els poderosos, fent passar els seu crims per actes de justícia i l’opressió i espoli dels seus pobles, com a cosa justa i necessària.

Els clergues, per raó dels seus vots, ha de ser doctes en les lleis divines, pro per les mateixes raons, llecs en les lleis humanes. Aquestes nomes es fan necessàries, quant son contraries a les divines.

Per això, els clergues no assistiran als judicis civils, en els que s’apliquen lleis humanes. Vagin tots per tot el mon conegut, a la recerca de tot llibre o document amb referència al coneixement humà.

Nota: Es la tesis de la novel·la “El nombre de la rosa” d’Umberto Eco.

L’idea central de Ricard de Buri, era reconstruir a Edinburg, l’antiga Biblioteca d’Alexandria, destruïda per els cristians – per el Bisbe Cirus – uns 300 anys dC.

Actualment – de fet des de sempre – el Foreing Ofice – Oficina d’assumptes exteriors anglesos - segueix fent el que inicia Ricard de Buri, construint el que es en la actualitat, la Biblioteca mes Important – i mes gran – del mon i fonament de la Enciclopèdia Britànica, en la que es condensa tot el coneixement humà, fins als nostres dies.

Tot això porta a Juan II, Rei d’Anglaterra en el segle XII, a renunciar per ell i la seva descendència, al poder absolut, atorgat per Roma.

Es la famosa Carta Magna anglesa, per la que el Poder passa al poble – al Parlament – i el Rei queda com a garant i obligat a fer complir les decisions d’aquest Parlament.

A Roma, tot això l’hi fa molt poca gracia, Que el Poder – que ve de Deu segon l’ortodòxia – vagi amunt i avall, sense el seu coneixement i consentiment, no l’hi sembla acceptable.

Pro Anglaterra ja era prou poderosa en aquell temps, per provocar un cisma amb la possible condemna per part de Roma.

Es crea la Universitat Lliure de Oxford, seguint les de Cambridge i Edinburg.

La Europa continental, segueix Anglaterra i crea les Universitat Lliures, en les que qui volgués, pogués explicar idea i teories, sense imposicions polítiques ni religioses.

França crea la Sorbona com a Universitat Lliure

Bèlgica, la de Lieja

Holanda, la de Lovaina, en la que es refugia Baruch de Espinosa, fugint d’Espanya..

Nota: Lliures del tot, tampoc: Un mica vigilades si que ho eren.

Com a curiositat, en la Sorbona – França – consta la presencia – entre molts altres – de un tal Ayala, que un segle avans de Newton, ja explicava la gravidesa en l’Univers, tal com coneixem.

També un tal De Soto, ensenyant el que 50 anys mes tard, seria la Teoria de la relativitat.

Com a cosa curiosa, tots dos estaven reclamats per la Justícia Espanyola.