TECNO A2 F.P. E.I. 23/10/76 R.Rafanell

Comencem per fer “comptes”. Dos anys, a 140 dies lectius cada any i 2,5 hores cada dia lectiu.

2 anys x 140 dies x 2,5 hores 700 hores de “clase”

Semblen moltes hores, pro podem fer que sembli menys temps: A 8 hores diàries, ho faríem en:

700 hores / 8 hores 87,5 dies.

Fem-ho mes “curt”: El curs en mesos: Cada mes = 4 setmanes amb 5 dies hàbils

Dies al mes = 4 setmanes x 5 dies = 20 dies. 87.5 dies / 20 dies = 4,3 mesos.

Aparentment, ja no son 2 anys. Això del temps, es una mica complicat en el camp de la Ciència.

Fins a Einstein, el temps era una cosa seria, invariable en tots els llocs i igual per tothom. Amb ell i Paulov – un neuròleg rus - la “cosa” s’embolica: Resulta que tenim un temps que s’estira i s’arronsa segons Einstein i un temps psicològic segons Paulov, que depend de l’edat – entre altres factors – del individu que l’observa. Ho sigui que:

A mes del temps relatiu també tenim un temps psicològic, no mesurables amb cap rellotge.

Podem tenir – fer-nos una idea del temps psicològic – aplicant la regla d’interès:

L’edat estarà representada per el capital.

El temps del curs, representat per el percentatge.

El temps psicològic representat per l’interès.

Percentatge = capital x interès / 100 p = c x i / 100

Interès = percentatge x 100 / capital i = p x 100 / c

Alumne de 16 anys: Alumne de 52 anys:

2 anys x 100 / 16 anys = 12,5 % 2 anys x 100 / 52 anys = 3,8 %

D’aquesta relacio – 12,5 / 3,8 = 3,3 – tenim una representació matemàtica del temps que representen 2 anys, per dues persones diferents i de diferent edat.

La persona de mes edat. disposa de menys temps psicològic – 3,3 vegades menys - per acabar els estudis de la Mestria Electrònica.

Veurem a continuació, com Einstein encara “embolica mes la troca”:

Espai, temps, masa i energia, tenen unes dimensions que depenen de la velocitat a que es desplacen i de l’observador – inmovil – que els mesura.

Ara, a mes a mes, tenim un espai-temps i una masa-energia “relativistes”. Es a dir: Que tenim temps i espais, que s’allarguen i s’escurcen segons com es miren i des de ahont es miren.

Nota: Una de tantes coses en les que mai pensa la gent, es que els rellotges no mesuren la velocitat del temps. Nomes mesuren intervals del temps. Igual que, amb una regla de 1 metre, no es mesura la velocitat de l’espai. Nomes intervals de l’espai. Pro tranquils: Podrem veure, com deia no se qui, que:

Les matemàtiques permeten expressar de forma senzilla, idees complexes.

Dilatació del temps relativista: tr = to x √ (1 – (v² / c²))

Tr: Temps en moviment To: Temps en repòs. v: velocitat del temps c: velocitat de la llum