DE/33 Treball i demografia en el nostre país.

 

De l’any 1930 al 1980, espanya ha passat de 22 a 38 milions d’habitants, amb una mitjana de vida de 72 anys.

Creixement anual net:      

       A= (38.000.000 – 22.000.000) / 50= 320.000 habitants per any.

 

Segons estadístiques força fiables, el nombre d’assalariats l’any 1982:

       11.46.780 assalariats entre 16 i 65 anys.

 

Població en edat laboral entre 16 i 65 anys:

       (38.000.000 / 72) x (65 – 16) = 25.861.100 habitants

 

Percentatge de població en edat laboral assalariada:

       11.467.780 x 100 / 25.861.100 = 44,3%

 

Percentatge de població total assalariada:

       B= 11.467.780 x 100 / 38.000.000 = 30,2%

 

Necessitat d’augment de llocs de treball anual:

       X= AxB / 100 = 96.640

 

Es calcula que el cost de creació d’un nou lloc de treball en sistemes econòmics industrialitzats és de 5.000.000 de pessetes. El cost de les inversions anuals per mantenir la quota del 44,3% de l’any 1983 seria de:

 

96.640 x 5.000.000= 483.000.000.000 pessetes x any

 

La inversió en els propers 20 anys –de 1983 a 2003- amb el mateix ritme d’augment de població i una inflació del 10% seria de:

                   10% x (1+ 10%) 20 (anys)

483 x 109 ------------------------------- x 20 = 96 x 1012  pessetes

                        ((1+10%) 20 anys

 

Del fet que es pugui disposar d’aquesta quantitat, que caldrà deduir de la possible renta per càpita –deduïda, tanmateix, de la producció neta de capital- en resulta la necessitat de l’estalvi anual per habitant que per treballador assalariat correspon a un augment de producció de capital –per sobre de l’actual- com a mitjà anual:

 

       (96 x 1012 / 20) / 11.467.780 = 418.564 pessetes (valor 2003) per any.

 

És possible aquest estalvi? Depèn del fet que es puguin mantenir els pressupostos anuals de l’administració, sense dèficit i amb un nivell d’especulació i inflació nul, cosa que no es dóna al nostre país.

El dèficit sobrepassa 2 bilions i la inflació es manté en un 8%, cosa que suposa una pèrdua neta de llocs de treball en un futur pròxim.

Acudir al Deute Extern empitjora encara més les coses.