DE/66 Treball i ofici.
En principi, cal esperar no haver de discutir la necessitat d’adquirir una professió amb la qual ens haurem de guanyar la vida.
En la vida professional, podrem optar –segons la nostra preparació- entre una forma de treball assalariat o a compte propi.
La gent de ciutat no té la mateixa perspectiva que la gent del camp: la formació d’un pagès li permet saber una mica de tot, a més de l’ofici propi: amb la destral fa de llenyataire, amb el xerrac fa de fuster, etc. Feines que, en principi, semblen força allunyades del que és el seu ofici però fer de pagès és molt més que cultivar la terra.
Segons sembla, només dos homes han passat a la història com a exemple del que podem anomenar coneixements a gran escala:
Ramon Llull: En el camp del pensament.
Leonardo da Vinci: En el camp de la ciència i la tècnica.
A la ciutat, la formació general de cara a una professió es veu més restringida: cal més especialització en una sola professió i també es té la impressió que, cada vegada més, la forma de treball possible serà la d’assalariat. Però aquesta forma de coneixements també restringeix més les possibilitats de trobar un lloc de treball, dins de l’ample ventall d’especialitats necessàries en el món laboral.
L’ideal sembla ser una preparació mínima general en molts oficis bàsics i una forta preparació en un ofici determinat. Aquesta és la idea que es té a les agències de col·locació de personal. En certa manera, sembla que a l’àrea urbana es torna a la filosofia de l’àrea agrícola: una mica de tot i molt d’alguna cosa.
Estem passant una època en què cal trobar un lloc de treball és relativament fàcil. No sempre ha estat així. Gairebé podem dir que això és un cas excepcional en el nostre país.
Durant segles, hem estat un país que sempre ha emigrat. Una terra pobre i una falta quasi total de tecnologia ha fet que s’hagi viscut força de miracles. Pensar que s’han modificat les coses i que, d’ara endavant, les nostres terres seran millors i que la tecnologia vindrà tota sola seria pensar amb molta ingenuïtat.
Els països amb un alt grau de possibilitat i estabilitat laboral són els que tenen també un alt grau de responsabilitat moral i social. Dos productes que no abunden pas entre nosaltres.
De fet, l’eufòria econòmica actual és deguda a un endeutament continuat del país, no pas a un alt grau de producció i estalvi corresponent.
L’endeutament, en totes les seves formes i casos, té límits que difícilment es poden traspassar. De fet, si no millora el que s’anomena Producte Interior Brut (PIB) en els propers 5 anys, és previsible una forta crisi laboral. Per exemple, en els llocs de treball i els sous s’espera:
Una disminució dràstica del món dels serveis: del 65% actual al 35%
Un fort augment del món de producció: Del 35% actual al 55%
Un canvi de forma de l’Administració –privada i pública- farà que algunes perspectives actuals quedin fora de mercat. L’automatització a gran escala és una bona perspectiva per oficis tècnics com la Mecànica, la Delineació i l’Electrònica ? Opino que sí, per les raons anteriors.