DE/92 De l’educació i altres coses.

Avui en dia, va desapareixent la figura clàssica del mestre. Es va substituint per la del professor. De fet, es substitueix l’ofici per carrera.

Mestre: Persona amb prou coneixement d’una ciència, art o ofici per ensenyar-ne i ser pres com a model.

Professor: Individu que es dedica a l’ensenyament mitjà o superior d’una art, ciència o llengua.

Són figures diferents. El mestre treballa en el seu ofici i aquest fet li dóna coneixement i experiència. El fi dels seu coneixement no és exactament el d’ensenyar: s’és mestre en un ofici determinat, en el qual generalment es necessita una gran amplitud de coneixements.

El professor s’especialitza en un coneixement determinat en el camp de les ciències naturals o de les ciències humanístiques. No utilitza tecnologies –pròpiament dites- en el seu treball.

El problema actual és el contingut i model total del sistema educatiu. En això existeix una forta discussió, en la qual es barregen conceptes de classes social amb conceptes pedagògics.

De fet, existeixen dos models:

1^er Una instrucció ampla de contingut encara que sigui d’altura limitada:

2

1 ..............................................................................................................

#################################

0 -------------------------------------------------------------------

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 etc.

2^on Una instrucció màxima en àrees especialitzades:

2 . ##. . ###. .#####.

. ##. . ###. .#####.

1 . ##. . ###. .#####.

. ##. . ###. .#####.

0 ---------------------------------------------------------------------

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 etc.

Prenent (#) com a unitat didàctica ensenyada, en el primer cas tenim menys unitats (33) que en el segon (40) però no tenim buits en la totalitat de la matèria ensenyada.

A causa de la complexitat de les tecnologies actuals, que seran més complexes en un futur pròxim, el segon tipus d’ensenyament pot dificultar molt, pels seus buits i la seva especialització només en matèries determinades, una identificació amb les necessitats del futur de cada individu.

Desgraciadament, l’ensenyament actual tendeix a aquesta especialització, ja que dóna una aparença de brillantor tant al professor especialitzat en una matèria com al mateix alumne que el segueix.