DE/94 Demografia.

La població humana actual es calcula en 5.000.000.000 d’habitants. La mitja de vida és de 55 anys. No es té massa clar per quins mecanismes la natura s’encarrega que la proporció entre homes i dones sigui aproximadament: d / h = 1 / 1.

L’edat de procreació de la dona es calcula entre els 14 i els 40 anys. També es calcula un mínim de 2 anys entre parts.

Matemàticament tenim:

Població femenina: 2.500.000.000

Per edat: 2.500.000.000 / 55 = 45.454.545 dones /any

En edat de procreació: 45.454.545 x (40-14) = 1.181.818.170

Parts possibles cada any: 1.181.818.170 / 2 = 590.909.085

Percentatge de natalitat màxima sobre la població actual:

% = (590.909.085 x 100) / 5.000.000.000 = 11.8 %

Si tenim en compte que la superfície terrestre, el mar inclòs, és:

4 x 3’14159 x radi²,

en km² : 12’57 x (6.367)² = 509.424.190 km²

L’ésser humà necessita oxigen per viure com tots els animals. Suposem que és necessari l’oxigen d’un arbre o el seu equivalent per cada home i que cada arbre necessita una superfície mínima de 250 m². La capacitat màxima de la totalitat –el mar inclòs- de la superfície terrestre seria per una població de:

Per km² = 1.000.000 m² / 250 m² = 4.000 habitants x km².

Població total = 509.424.190 x 4.000 = 2.000.000.000.000 h

Amb un creixement de l’11’8% i 5.000.000.000 habitants actuals, quin seria el temps màxim –en anys- per la població total de 2 bilions d’habitants?

Apliquem un senzill programa en BASIC: I = % de creixement anual.

10 X = 5E+09: I=.118: A = 1

20 I1 = X*I: X1 = X+I1: PRINT ‘’Any ‘’; A, ‘’Població’’; X1

30 X = X1 : A = A+1

40 IF X (2E+12 THEN 10 ELSE END

En un foli apart, es dona els resultares del programa. Segons el càlcul s’arriba als 2 bilions en 54 anys.

S’han discutit diferents solucions:

1ª Una mitjana de vida més curta a mesura que augmenta la població.

2ª Disminuir de mida per disminuir les necessitats fisiològiques.

3ª Utilitzar la possibilitat de colonitzar l’espai exterior.

4ª Limitar el percentatge de creixement a les possibilitats reals de les tecnologies actuals.

Pel que sembla, actualment, les possibilitats de la tecnologia i de la socialització només permeten l’última solució. En aquest cas, només s’ha utilitzat la necessitat d’oxigen. El càlcul és més problemàtic si es calcula per les necessitats fisiològiques totals en els límits actuals. Com podem observar no seria pas un futur massa llunyà.