ES/41 Dimensions: el punt.

Quan es parla, en general, la ciència se’n ressent força. L’abús de frases fetes i els sobreentesos –el tristament famós “Ja m’entens!”- té molt poc a veure amb l’expressió científica.

Com a exemple, podem escoltar alguna vegada:

De Barcelona a Gràcia, una hora.

En aquesta frase tenim, com a mínim, dos problemes:

La distància no es mesura amb la quantitat de temps.

No especifica de quin punt a quin punt és el desplaçament.

Per ser correcta –científicament- caldria:

a) Especificar el punt exacte de sortida a Barcelona.

b) Especificar el punt exacte d’arribada a Gràcia.

c) Expressar la distància en unitats de longitud (en metres).

La primera pregunta seria:

- Quina dimensió tenen els punts de sortida i d’arribada?

Aquest tipus de punt és una ficció matemàtica. No existeix en la realitat i, per tant, no té dimensió física. Però si es vol indicar el desplaçament d’un lloc a un altre d’una cosa material –amb dimensions físiques, cal fer ús d’aquesta ficció matemàtica.

La segona pregunta seria:

- Quina relació existeix entre distància i temps?

El temps de desplaçament en una distància determinada, dóna la velocitat amb què ens desplacem.

Suposem que des del punt de sortida A fins el punt d’arribada B –immaterials, tots dos sense dimensió- existeix una distància que mesurem:

Distància entre A i B: 1 Km.

Temps de recorregut: 1 hora.

Si reduïm aquestes quantitats a unitats actuals:

1Km = 1000 metres

1 hora = 60 minuts x 60 segons = 3600 segons.

Velocitat de desplaçament= distància recorreguda / temps utilitzat.

Velocitat = 1000 m /3600s = .277 777 m/s

D’una cosa tan senzilla, l’home no se’n va adonar de forma científica fins Galileu Galilei. Ell fou el primer d’utilitzar els punts sense dimensió i de mesurar el moviment.