ES/45 L’home i l’acceleració per gravetat.

El primer en donar una explicació lògica, coherent i racionalitzada d’allò que denominem força per gravetat = pes va ser Newton.

Analitzant l’acceleració trobada per Galilei a nivell de la superfície de la Terra, deduí que l’acceleració corresponia a una força d’atracció entre masses; en el cas de Galilei, entre la Terra i un cos.

Per comprovar-ho, establí una equació:

M x m M i m = masses

F= f x -------------- f = constant

d² d = distància entre masses

Per observació astronòmica, els grecs ja havien determinat:

Distància Terra – Lluna = 60.2 radis terrestres.

Temps de cicle lunar = 27,32 dies.

Circumferència terrestre = 40009 km.

Radi terrestre = circumferència / 2 x Pi

En unitats de mesura S.I.:

Temps del cicle lunar = 27.32 x 24 h x 60 m x 60 s = 2 360 448 s.

Radi terrestre = 40 009 000 m/ 6.2832 = 6 366 197 m.

Distància Terra – Lluna = 60.2 x 6 366 197 = 383 245 059 m.

Per establir el valor de f (constant):

4x pi² x d d= distància Terra - Lluna

f= ---------------

t² t= temps de circumval·lació

3.14159² x 4 x 383245059

f= --------------------------------- = .002 715 m/s²

2 360 448²

Segons l’equació (1) si les masses romanen constants, F disminueix al quadrat de la distància. Per tant, passarà el mateix a (f):

A la superfície de la Terra, l’acceleració (a) serà de:

a= 60.2² x f = 3624 x .002715 = 9.84 m/s²

Actualment, els valors donats han estat verificats amb millors condicions i donen:

Valor de g a 90º de latitud = 9.832 m/s²

Valor de g a 0º de latitud = 9.780 m/s²

Correcció per altitud: .000 003 086 m/s²/m

La força F calculada es mesura en Newtons, en honor al físic anglès.

Encara que tot aquest càlcul sembli una mica molest –no tant amb l’ordinador o la calculadora- és convenient repetir-lo fins a comprendre bé el seu mecanisme. És la base de la física.