HL/21 La realitat actual i el futur pròxim.

L’avenç de la humanitat, tot i es catastrofisme actual, és innegable per que vulgui aventurar-se a la realitat.

És cert que existeix un segon, un tercer i, fins i tot, un quart món. Però és més en termes econòmics que no pas vitals, que se’n parla. Fa tan sols dos segles, tota la humanitat es movia dins de les condicions del que ara en diem tercer món. En 10 milions d’anys, la població mundial no havia sobrepassat els 600 milions d’habitants. En dos segles, en canvi, sobrepassem els 5.000 milions d’habitants. Això ha estat possible gràcies als avenços del coneixement dels éssers humans.

El tercer món també ha millorat –encara que es negui- les seves condicions de vida respecte el segle passat. ¿Que encara existeixen gravíssimes injustícies? I tant que sí. Però aquestes injustícies també existeixen en el primer món. I són, de fet, aquestes injustícies les que originen el greu malestar del tercer món: la falsa civilitat de l’ésser humà aquí i allà.

La ciència del coneixement de l’ésser humà tot just comença a ser tinguda en compte. Fins avui, aquesta ciència era –i encara és- considerada més com un destorb que no pas com una ajuda: xoca amb la consciència.

Correm el perill de considerar l’ésser humà com un ésser amb el privilegi de decidir el que és correcte i el que és incorrecte, aquí i allà, per nosaltres i per tothom. Això implica considerar que un blanc nascut –per atzar- a Londres és millor –biològicament- que un negre nascut –també a l’atzar- a la sabana africana.

De fet, la incivilitat, en forma de guerres, ha estat molt més intensa en el món que anomenem civilitzat, que en el tercer món. Vosaltres heu viscut –per primera vegada en 10 mil·lenis- l’època de pau de més durada pel que fa Europa: 50 anys de pau.

Fa tan sols 50 anys, aquest món que considerem civilitzat, era l’escenari d’una matança de 60 milions d’habitants. Totes les guerres en el tercer món, en tota la seva història, no han estat causa de tants horrors i víctimes com en la Primera i la Segona Guerres Mundials. Civilitzades, és clar... Fins i tot amb Creu Roja.

El futur? L’ésser humà del futur es troba en una cruïlla. Almenys així es reconeix en el camp de la ciència. Els avenços actuals sobrepassen el que podríem anomenar “capacitat d’absorció de l’ésser humà”. És en els camps ideològics en els quals trobem més contradiccions. Per una banda, la mala consciència de l’home blanc que ha abandonat les sentiments religiosos tot i que eren els que li donaven i li poden donar un concepte menys materialista de l’existència. Precisament, han estat aquests sentiments el motor tant de la ciència com el de la història de l’home blanc. Sense ells, també nosaltres estaríem –encara- al nivell de la sabana africana o la selva brasilera.

Ningú amb informació pot negar la lenta incorporació al benestar –material- aconseguir a occident, de pràcticament tot l’orient. Fins i tot cal dir que en més d’un aspecte, fins i tot ens sobrepassen.

El futur? A mesura que s’estén la informació, s’estén també el nivell de coneixement possible. I amb aquest, cada vegada són més les possibilitats d’un futur millor, si aquestes possibilitats són acceptades i utilitzades de forma més humana. Però, i això és el que tinc motius personals per pensar, depèn que l’home retorni, després del llarg viatge de la ciència i la matèria, al viatge de la ciència de l’esperit. Del realisme a l’idealisme. Del materialisme a l’espiritualisme. Aquí és on pot estar la vostra debilitat vers el futur.