LE/012 El tècnic i la Literatura.
Diuen els entesos que existeix i cal un tipus de literatura adequada a cada edat biològica:
Conte: Per a infants de 8 a 12 anys.
Novel·la: Per a adolescents de 12 a 20 anys.
Assaig: Per a adults de 20 a 60 anys.
Però existeix un tipus de literatura que és universal: la poesia, adequada a totes les edats.
També diuen els entesos que la Ciència de la Vida, entesa com el coneixement de la Matèria i de l’Esperit, començà a dos mars interiors:
Mar Mediterrani à Filosofia occidental:Abraham i Crist.
Mar de la Xina à Filosofia oriental: Confuci i Buda.
D’aquesta manera, al voltant de la Mediterrània, la Ciència de l’Esperit comença amb
Il·líada, d’Homer.
De la mateixa manera, la Ciència de la Matèria comença amb
Organon, d’Aristòtil.
No pot haver-hi tècnica sense ciència i aquesta es troba en el començament del coneixement de les coses. Un tècnic és un poeta que parla i canta a la seva manera:
Art i ofici: Modificar la natura, fent que sigui, al mateix temps, útil i bonica: fer possibles els conceptes d’ètica i estètica en una mateixa unitat.
Els fenòmens de qualsevol ofici són bàsicament el desenvolupament d’aquests dos conceptes, monument civilitzador, llegat dels clàssics de totes les èpoques, però que el seu principi es troba a Grècia.
Tot tècnic que no entengui la importància de l’Ètica i de l’Estètica en el seu camp d’acció, no gaudirà gaire amb el seu ofici.
Un picapedrer no és necessàriament un escultor: pot tenir un ofici, però si en la seva obra no hi ha art, aconsegueix poca cosa: una pedra més.
El que realment fascina a l’ésser humà quan realitza un treball modificant part de la natura, és que aparegui com a resultat una obra d’art: l’ofici és el mitjà, l’art és el fi.
Tot treballador i tot estudiant té experiència d’avorriment i desconcert per tot el treball en el que no pot introduir la seva pròpia creativitat. El treball pel qual només s’exigeix ofici i al qual es nega la possibilitat d’expressar el seu propi art és un clar exemple d’ètica sense estètica.
Ètica i estètica només s’aconsegueixen per mitjà del que es coneix com a literatura: qui hi renuncia, renuncia al mateix temps a tot el millor que li pot oferir una civilització.