F.P. 27.Inmigrants i emigrants E.I. Tecnologia R. R Rafanell 22/10/76

Cal distingir entre els dos conceptes: El primers venen i els segons s’en van.

Espanya sempre ha sigut un país d’immigració i emigració.

Per l’actual Irun entren els gods i per l’actual Canfranc entren els francs: “visigodes” els uns i “carolingis! els altres. Fa uns 1500 anys.

S’alça la veda: La caça dels indígenes. Liquidats “numantinos” i “saguntinos”, la cosa acaba en castellans i catalans..

Per els ports marítims, centenars de milers de persones emigren – durant 1 000 anys – cap a l’Àfrica, Amèrica i fins i tot Austràlia. Ho sigui que no sols venen, també s’en van.

De la pàg. anterior: 172 000 immigrants anuals, pot semblar un impossible,

Pro encara queda molta gent que recorda una Barcelona de 600 000 habitants – 1 939 – i que al cap de uns 10 anys, estàvem per uns 4 000 000 entre Barcelona i rodalies. Numèricament:

( 4.10⁶ – 6.10⁵ ) / 10 = 340 000 anuals o: 340 000 / 365 dies = 931 diaris.

I d’això no fa tant: Son molts els que recorden el camp de la bota, les barraques de Monjuich, i un molt llarg etc. Si voleu sapiguer com va anar tot això, llegiu

Donde la Ciudad canvia de nombre. de F. Candel

Només venen els ignorants i pobres ? Estudiem-ho una mica, que ens farà falta.

Finlàndia, Japó, Xina – per aquest ordre - son els països amb un índex de coneixements, - segons paràmetres occidentals - mes alts del mon als nivells d’ensenyança secundaria.

Segons un estudi fet als Estat Units, de 42 països U.S.A esta al nivell 17 – nosaltres estem al 12 – per el que fa a coneixements a nivell d’ensenyança secundaria.

D’aquest estudi en va sortir una recomanació al Congres coneguda per:

U.S.A.: Una nació en perill

Segons aquesta recomanació, U.S.A. necessita amb urgència, uns 50 000 diplomats en Ensenyament de forma immediata i uns 250 000 dintre tres dècades. Es demana al President del Govern Federal, que firmi 50 000 visats d’entrada al país, per aquell mateix any, per diplomats estrangers.

I aquí que ? Doncs a qui arribaran els mes llestos, no els mes pobres i ignorants, com es creu i desitja molta gent: ! Ma d’obra barata ! Parlem-ne:

Traslladar-se a 20 000 Km de distancia, per treballar i viure de forma definitiva, només ho fa gent amb empenta i algun calé. Tant si venen de Xina o d’Angola.

No ens enganyem en aquesta qüestió. I de fet, no vindran sols.

Tot i la seva pobresa, disposen dels recursos econòmics mes grans del mon.

Contra el que es diu i vol fer creure, només Japó, Xina i la Índia – 2 500 000 000 d’habitants – mouen les 3/5 parts de la economia mundial. A ells cal afegir, Indonèsia, Pakistan, Taiwan, Nova Zelanda, les dues Coreas, i les places financeres de Tokio, Hon-Kong, Macao, Singapur i Shangai.

Quant vingui aquesta gent – i vindran – vindran amb les seves empreses, fabriques i formes de comerç:

No oblidem que el 60% de la Electrònica de consum, es produeix a Àsia.