F.P. 57.1 Formes i figures E.I. Tecnologia R.Rafanell 22/10/76

Definim el que cal entendre per:

1. Forma: Aparença externa d’una cosa.
2. Figura: Cosa que en representa un altre.
3. Imatge: Pot ser real o virtual. El tema es molt llarg i ample. Com a exemple:

Imatge real: La que hi ha davant d’un mirall.

Imatge virtual: La que es veu “darrera” el mirall.

Nota: Al darrera del mirall, no hi ha res que tingui que veure, amb el que esta davant del mirall. Si jo em miro en un mirall, l’imatge que veig en el mirall i que em dona l’impresio d’estar darrera el mirall, no te res que veure amb un altre jo: Es un miratge

Passem a un altre cosa:

Un punt ne te cap dimensió

Una linea te una dimensio: Longitud

Una linea recte, no te interior ni exterior

Una linea tancada per els extrems, te interior i exterior. Exemples: Quadre i Cercle

Una recta es mes complicada – matemàticament – que una linea tancada: La recta pot començar en un punt infinitament llunya i pot acabar en un altre punt infinitament llunya.

Per tant, una recta presumeix l’existència de dos infinits geomètricament oposats.

Una circumferència no te principi ni final. Per tant no te el problema dels infinits, en la seva concepció matemàtica o construcció mental. A pesar de les aparences – te interior i exterior – una circumferència es mol mes fàcil d’imaginar que una recta.

Les dimensions:

x⁰ zero dimensions adimensional

x¹ una dimensio unidimensional

x² dues dimensions bidimensional

x³ tres dimensions tridimensional

x⁴ quatre dimensions quatredimensional

------------------------------------------------------------------------------

xⁿ moltes dimensions polidimensional

Els humans nomes podem observar coses en forma tridimensional. Es deu a la posicio dels ulls en el cap i la cara, que veiem les coses de forma estereoscopica i tridimensional.

Pro les coses poden tindre moltes mes dimensions, encara que nosaltres no les puguem veure:

Les coses no son com les veiem: De fet, moltes coses ni tant sols les veiem.

Allò de que: Cal veure per creure, en la Ciència no es mes que una de tantes bajanades, que es fan passar per certituds, dictades per “l’experiència”.

Veure per creure, no es gens adequat per experimentar i mesurar en la Física, ni en la vella ni la nova.

Exemple: Freqüències electromagnètiques possibles: > 400 octaves

Accés visual del camp electromagnètic: 1 octava

Resultat: Accés visual = 1 octava / 400 octaves = 0,002 5 del total

En pessetes: De cada 1 000 pts nomes en veiem 2,50.

“Econòmicament”, això de veure per creure, seria mol poc rentable. Científicament, tampoc ho es.